Tocs teatrals!

M'agrada fer teatre (sobretot dalt d'un escenari), i de fet vàries vegades n'he parlat en aquest blog, des del significat i l'orígen del molta merda, passant pel moment en què es gesta un espectacle, sense oblidar el nerviosisme dels dies abans de l'estrena, i també el moment en què sents els aplaudiments del públic, senyal inequívoc que s'ha acabat la funció.

Aquesta vegada, per això, m'ho miraré des de baix. Bé, no estic del tot segura que l'escenari estigui a dalt. Ja fa uns dies que la que ha estat algunes vegades companya d'espectacles a Rupit, i també excel·lent actriu, em va comentar que presentaven una interessant i diferent obra a Centelles. Ho fan en el marc la Trobada de grups amateurs de teatre d'Osona que es celebra aquest proper cap de setmana a Centelles, i enguany retant homenatge a Miquel Martí i Pol.

Ella ja m'ho va comentar, es tractava d'alguna cosa diferent. Fa unes hores he rebut un correu electrònic. L'obra, amb un nom ja suggerent "Tenim la llengua molt llarga!", és un cabaret poètic pujat de to. La veritat és que parlant per telèfon amb el seu xicot (ostres! ara ja marit!) me'n va dir un parell de frases (ho deixaré amb un) curioses...

L'estrena és divendres a les 12 de la nit, muntat en un cafè teatre (el Casal Francesc Macià de Centelles), per prendre-hi una cerveseta mentre et comences a ambientar, i amb entrada gratuïta. També dissabte, a les 12, la tornen a escenificar.

Jo hi aniré! I tu?