se'n va

Les circumstàncies en que una es troba a la vida, a vegades fan tirar en una direcció, a vegades en la contrària.
Aquest cop, en el meu cas, em fan mirar amunt, cap al Nord, i tot fent una visiteta inicial a Sort, tot entretenint-nos amb un bon amic, i procurant que la mateixa sort sen's encomani, travessarem la frontera per arribar a visitar paisatges que tanta i tanta gent me n'ha parlat molt bé!

Saps? La Bretanya Francesa m'espera! i el blog..? tancat (o incomunicat) per unes llargues vacances!
Ens veiem a la tornada, just per trobar-nos a l'Acampada Jove! No te la perdis!

un dia feliç!?

Arriba finalment un dia que t'adones que et fas estimar, que fas que t'apreciïn, i que segurament (tampoc ho pots saber amb certesa) fas una mica més feliç a la gent del teu entorn, que de tant en tant els hi treus un somriure, i altres vegades una gran rialla.

I el més important, que és mutu. Gràcies! ;)

insultant amb carinyo...!?

Realment hi ha molts tipus diferents d'insults, però no estic pensant en els insults mal intencionats, engegats amb mala baba o amb mala llet, sinó els que dius amb carinyo.
M'adono, per això, que aquesta afirmació entranya una contradicció en sí mateixa.
En busco al diccionari el significat:

insultar v. tr. [LC] Ofendre amb actes o paraules ultratjosos. Li va fer mil retrets i el va arribar a insultar. Aquells dos sempre
s’insulten.

No m'ho agafaré malament. No tenen l'intenció d'ofendra'm. No em llancen paraules ultratjoses amb una llengua afilada. No els diuen amb mala cara. Mel's diuen amb carinyo. També els dic amb carinyo.
Ahir em deien verra.. fa uns dies cabra... (també cabreta boja...) l'inestimable putilla...
i perquè vaig dir que era el meu preferit... cagamandúrries!
Si n'haguessis de triar un.. quin insult triaries?

per plorar de riure..

Sé que no és el millor missatge que es pot donar a qui ho llegeixi, sé que no és recomanable, però mentre ho llegia en el xat intern de la feina, no he pogut evitar plorar de riure...!!!

Planning- mega fórmula
Anem a Pockets
Sopem
Pixo
Sortim de Pockets
Pillem el meu cotxe i li enganxem fulles per tot arreu per camuflar-lo
Si ens paren els mossos els hi diem que no ens poden veure i que per tant marxem
Anem a Carpes
Bebem
Pixo
Agafem el meu cotxe i li treiem les fulles
Li plantem pals per camuflar-lo d'alguna altra manera i crear confusió
Et deixo al pis
Pixo
Vaig cap a casa havent pixat tot l'alcohol
Què et sembla?

I per cert... que em fan una por...! Que ja m'han advertit que fliparia...
Però clar... estar -a vegades- com una cabra, és el que té!!!

l'optimisme s'encomana?

Va ésser una setmana -pensant-hi fredament- desastrosa.
Em vaig quedar sense feina. Em vaig quedar sense mòbil.
Però estava contenta. Estava feliç. Em sorprenia a mi mateixa.
Estic contenta. Estic feliç. Cada dia em sorprenc més.

Fa uns 3 anys, després de quedar-me sense feina, vaig arribar plorant a casa dels meus pares. No m'ho esperava, em va sorprendre, tenia un pis per pagar, i no sabia com. Havia d'acabar el projecte fi de carrera... Se'm presentava un futur incert!

Aquesta vegada ha estat diferent. Evidentment (i els que m'han vist darrerament ho saben), m'ho esperava, m'ho veia a venir. El moment, per això, no l'esperes mai, i el nus apareix inevitablement.
A diferència de fa 3 anys, no m'ho he agafat malament. Al contrari de plorar, m'he mirat el futur amb il·lusió, he començat per organitzar un bon sopar amb els companys (i d'altres, que són ja ex) de feina. Els trobaré a faltar. Molt. He rigut moltíssim amb ells i ella, m'han fet sortir una faceta meva que ni jo mateixa coneixia... (i que la gran majoria de gent desconeix)

Però de nou, aquesta etapa s'acaba, i en comença una altra.
Abans era més pessimista que ara, hi ha qui m'ha fet agafar el costum de mirar el costat positiu a les coses, potser és que m'ha encomanat part del seu optimisme. Ara em vénen el cap moltes de les frases que m'han anat dient aquests dies, i penso que a excepció del primer dia (d'aquell dilluns a la tarda i dimarts al matí) realment no em feien massa falta -clar que sempre s'agraeixen-!

Així que pensa que:
- quan es tanca una porta s'obre un portal!
- qui no s'anima és perquè no vol!
- parla, canta, balla, escriu, camina, perda't enmig d'una muntanya pensant, riu, mou-te...
- ja saps que les petites alegries són les que ens fan tirar endavant!
- els petits canvis són poderosos!
- això del mòbil, també ha estat un senyal!
- no et podia passar en un millor moment

I a mi, el que ara em ve el cap és: tu també, sigues feliç!
Irradia i encomana al teu voltant aquesta felicitat, que a vegades un somriure val un imperi, un petó, una abraçada... i sempre acostuma a estar a l'abast!