Vers de Nadal de la família Illamola

Ja en fa dos anys

que amb molt d'afany

es va fer un poema-refrany

però quina llàstima!: va ser un desengany.

La Montse Rafart pensava

que algú la desafiava,

les regnes agafava

i alguna cosa ens explicava.

Va ben disfrutar

tot fent l'animal,

i ben distreta no es va queixar

damunt d'un pedestal.

Aquest any hi tornem

amb ganes i il·lusió,

ja que sentir-vos riure volem

amb tota la nostra bona intenció.

Que ningú se senti ofès

si no l'hem encertat

just passar una estona divertits

ha estat la nostra voluntat.

Doncs avui que és Sant Esteve

tenim la reserva del dinar

feta a Santa Margarida

com ja era d'esperar.

De novetats tots n'hem viscut

i "tíos-abuelos" hem esdevingut,

que amb la Marina i en Miquel

ens va arribar en Biel.

L'Àngel que es vol millorar

no ho té pas del tot clar,

cada cert temps un accident laboral

el deixa sense treballar de forma temporal.

En Lluís pare finalment ha trobat

una bona feina que el té ben ocupat,

és transportista amb un llarg horari marcat

que de la família el té bastant apartat.

Mentrestant la Montse Rafart

al gimnàs la tenim apuntada,

per tenir una escultura ben refinada

i a l'estiu lluïr una figura estilitzada.

En Lluís junior les ganes d'estudiar ha acabat

i al curs pont s'ha apuntat

tres dies a classe ha anat

i la resta, una festa ha muntat.

Tot i que l'Agustí se'ns ha jubilat,

no té massa hores lliures

quan no està fent un camió de gelats

està amb el nét fent-li somriures.

La Dolors de Rupit i no pas de Pruit,

ara treballa a Ca l'Estrella i no a La Fontana

on fan gran tiberis ben cuits

i ella sense amanides passa gana.

La Marina i en Miquel

ben divertits estan amb en Biel,

no descansen ni un sol dia

però molt feliços estan amb la seva companyia.

En Biel que ha fet un any

ja ha après a caminar

i espavilat observa al seu voltant

per aviat saber parlar.

L'Òria a Manlleu l'han fitxada

que a Tendències l'han contractada,

s'ha posat de nou a treballar

i a l'interiorisme es torna a dedicar.

Sense pastís d'aniversari en Pep es queda

ja que mai acaba de tenir clar

ni quantes espelmes l'hi toquen

ni quants anys ens fa.

I la Dolors de Vic que se'ns atipa

però no pas perquè tingui gana

just que del Miramarges no tira

els croissants que queden durant la setmana.

Entre Calldetenes i Pamplona

en Josep i la Lorena estan ubicats,

fent d'arquitecte tècnic i de fisioterapeuta

els tenim ben atrafegats.

I en Marc i la Judit

a Taradell s'han instal·lat

després de mirar pisos a Vic

viure al poble veí han acordat.

En Pere de l'esquena ens pateix

i és que ningú es mereix

tenir un mal pitjor

i que res li calmi el dolor.

L'Abel cansat d'esperar s'apanya

mentre la Isabel acaba de trotar,

ben feliç ell agafa la canya

i se'ns en va a pescar.

Diuen que en Killian Jornet es vol retirar

quan la tieta Isabel ha vist entrenar,

fent la Rupit-Taradell en sis hores cinc minuts

a molts nois va deixar ben muts.

La nostra infermera Cristina ha viatjat

ben contenta a les illes Maurici,

nou dies amb l'Àlex al costat

ja ha tingut un bon caprici.

I el que viu més estressat

és l'Edu buscant feina atabalat,

però sí que ha trobat una administrativa

que li fa bona companyia.

A Vilaporta van treballant

entre alguna sotregada

que la Montse ha anat cuidant

en Pep amb la cama enguixada.

En Jordi de Vilaporta

les pràctiques ja ha finalitzat

i la Núria, ben alegra,

el volant del cotxe ja ha agafat.

Una nova feina de transportista

en Xevi content ha començat,

i el primer dia per sorpresa

lluny, a Salamanca, l'han enviat.

La Gemma al tiet Xevi va enamorar,

i si més hores amb ell vol passar,

darrera seu haurà d'anar

quan ell vagi a entrenar.

I avui sort n'hem tingut

que dos més de Vic han vingut,

la Pepita i en Josep Maria

ens han portat més alegria.

I nosaltres, ben il·lusionades,

esperem que us hagi agradat,

després de dir quatre animalades

aquest vers ja s'ha acabat.