dijous, 2 de gener de 2014

Vers de Nadal de la família Illamola

Ja en fa dos anys
que amb molt d'afany
es va fer un poema-refrany
però quina llàstima!: va ser un desengany.

La Montse Rafart pensava
que algú la desafiava,
les regnes agafava
i alguna cosa ens explicava.

Va ben disfrutar
tot fent l'animal,
i ben distreta no es va queixar
damunt d'un pedestal.

Aquest any hi tornem
amb ganes i il·lusió,
ja que sentir-vos riure volem
amb tota la nostra bona intenció.

Que ningú se senti ofès
si no l'hem encertat
just passar una estona divertits
ha estat la nostra voluntat.

Doncs avui que és Sant Esteve
tenim la reserva del dinar
feta a Santa Margarida
com ja era d'esperar.

De novetats tots n'hem viscut
i "tíos-abuelos" hem esdevingut,
que amb la Marina i en Miquel
ens va arribar en Biel.

L'Àngel que es vol millorar
no ho té pas del tot clar,
cada cert temps un accident laboral
el deixa sense treballar de forma temporal.

En Lluís pare finalment ha trobat
una bona feina que el té ben ocupat,
és transportista amb un llarg horari marcat
que de la família el té bastant apartat.

Mentrestant la Montse Rafart
al gimnàs la tenim apuntada,
per tenir una escultura ben refinada
i a l'estiu lluïr una figura estilitzada.

En Lluís junior les ganes d'estudiar ha acabat
i al curs pont s'ha apuntat
tres dies a classe ha anat
i la resta, una festa ha muntat.

Tot i que l'Agustí se'ns ha jubilat,
no té massa hores lliures
quan no està fent un camió de gelats
està amb el nét fent-li somriures.

La Dolors de Rupit i no pas de Pruit,
ara treballa a Ca l'Estrella i no a La Fontana
on fan gran tiberis ben cuits
i ella sense amanides passa gana.

La Marina i en Miquel
ben divertits estan amb en Biel,
no descansen ni un sol dia
però molt feliços estan amb la seva companyia.

En Biel que ha fet un any
ja ha après a caminar
i espavilat observa al seu voltant
per aviat saber parlar.

L'Òria a Manlleu l'han fitxada
que a Tendències l'han contractada,
s'ha posat de nou a treballar
i a l'interiorisme es torna a dedicar.

Sense pastís d'aniversari en Pep es queda
ja que mai acaba de tenir clar
ni quantes espelmes l'hi toquen
ni quants anys ens fa.

I la Dolors de Vic que se'ns atipa
però no pas perquè tingui gana
just que del Miramarges no tira
els croissants que queden durant la setmana.

Entre Calldetenes i Pamplona
en Josep i la Lorena estan ubicats,
fent d'arquitecte tècnic i de fisioterapeuta
els tenim ben atrafegats.

I en Marc i la Judit
a Taradell s'han instal·lat
després de mirar pisos a Vic
viure al poble veí han acordat.

En Pere de l'esquena ens pateix
i és que ningú es mereix
tenir un mal pitjor
i que res li calmi el dolor.

L'Abel cansat d'esperar s'apanya
mentre la Isabel acaba de trotar,
ben feliç ell agafa la canya
i se'ns en va a pescar.

Diuen que en Killian Jornet es vol retirar
quan la tieta Isabel ha vist entrenar,
fent la Rupit-Taradell en sis hores cinc minuts
a molts nois va deixar ben muts.

La nostra infermera Cristina ha viatjat
ben contenta a les illes Maurici,
nou dies amb l'Àlex al costat
ja ha tingut un bon caprici.

I el que viu més estressat
és l'Edu buscant feina atabalat,
però sí que ha trobat una administrativa
que li fa bona companyia.

A Vilaporta van treballant
entre alguna sotregada
que la Montse ha anat cuidant
en Pep amb la cama enguixada.

En Jordi de Vilaporta
les pràctiques ja ha finalitzat
i la Núria, ben alegra,
el volant del cotxe ja ha agafat.

Una nova feina de transportista
en Xevi content ha començat,
i el primer dia per sorpresa
lluny, a Salamanca, l'han enviat.

La Gemma al tiet Xevi va enamorar,
i si més hores amb ell vol passar,
darrera seu haurà d'anar
quan ell vagi a entrenar.

I avui sort n'hem tingut
que dos més de Vic han vingut,
la Pepita i en Josep Maria
ens han portat més alegria.

I nosaltres, ben il·lusionades,
esperem que us hagi agradat,
després de dir quatre animalades
aquest vers ja s'ha acabat.


Cap comentari:

Publica un comentari

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)