dissabte, 23 de maig de 2009

recordes el primer dia...

...que vas anar a treballar?

Ja sigui a l'empresa on estàs ara, tota tímida, entrant per la porta i esperant una estona que en Carles acabés de parlar per telèfon (sembla que el tingui enganxat a la orella, a vegades), i la Marina, arribant com sempre tard, i en veure que estaves curiosejant per l'exposició se't va apropar i et va dir:
- et puc ajudar en alguna cosa?
- ah, no no, gràcies. Estic esperant en Carles.
- si vols, diga'm el nom i t'ho començo a ensenyar jo.
- (eing?) bé, és que.. començo a treballar avui!
- Ah, val!
i aquí va començar tot. Durant la no millor època de la seva vida, en una setmana vaig conèixer la seva vida al complet.

O ja sigui a l'empresa anterior, tot just acabada la universitat, i amb el projecte fi de carrera pendent d'entrega, entrant per error per l'entrada dels clients, i sent observada a través de les càmeres pels teus companys i companyes -tu, naturalment, sense saber-ho-. Quanta conya a partir de les càmeres!
Havent sabut el dia abans, per casualitat, que una antiga companya de batxillerat, casualment aquella primera setmana també treballaria amb tu. I és que sempre alleuja trobar-te velles amistats al teu costat.

O potser sent més petita, massa petita, a la botiga del poble on vendries des de botons i colònies, fins a vi i ratafia, passant per postals, calçotets i camions de joguina.
Un primer dia d'il·lusió. Que ingènua! Que innocent! Un primer dia sense saber massa què fer, passant l'estona, i mirant la tele a la botiga. (!)

Que diferents uns primers dies dels altres. I no són pas els únics, aquests tres primers dies!
Des de la meva opinió, i malgrat poder canviar les coses a posteriori (acostuma a passar), un primer dia marca molt. La primera impressió d'una persona -que acostuma a ser la bona-, el primer dia a l'escola, el primer petó, el primer dia que agafes el cotxe sense el professor de l'autoescola, el primer suspens, la primera vegada que...


Tu recordes algun primer dia?

4 comentaris:

  1. jo recordo el primer dia que varem començar a assajar el festafotre que al final varem guanyar i tot semblava tant merda i cursi que ningú volia sortir-hi.
    Te'n recordes?

    ResponElimina
  2. uoooooooooooooo!!!!!
    Toni, que fantàstic el Festafotre!!!! És que som uns campions!!!!
    Tot el que vaig arribar a riure.. A més, que érem els primers a actuar, però vam "triumfar"!!!!
    I s'ha de reconèixer el mèrit d'en Cantillo i en Costa!!!!
    Llàstima que a en Serafí se li acabés la cinta (al principi...) i no haguem pogut veure mai!!!
    FANTÀSTIC!!!

    No ho recordava.. XD
    ps... i la idea... d'un espectacle que havíem fet a Rupit, eh! ;p
    Som uns cracs!!!!

    ResponElimina
  3. Jo el primer dia que vaig llegir el teu bloc, vaig pensar que t'haviesequivocat escribint el nom... ;))))

    ResponElimina
  4. hahaha! Bona Ordi!
    I ara resulta que ets tu qui s'equivoca escrivint-me el nom, eh..!!!! ;p

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)