...que vas anar a treballar?
Ja sigui a l'empresa on estàs ara, tota tímida, entrant per la porta i esperant una estona que en Carles acabés de parlar per telèfon (sembla que el tingui enganxat a la orella, a vegades), i la Marina, arribant com sempre tard, i en veure que estaves curiosejant per l'exposició se't va apropar i et va dir:
- et puc ajudar en alguna cosa?
- ah, no no, gràcies. Estic esperant en Carles.
- si vols, diga'm el nom i t'ho començo a ensenyar jo.
- (eing?) bé, és que.. començo a treballar avui!
- Ah, val!
i aquí va començar tot. Durant la no millor època de la seva vida, en una setmana vaig conèixer la seva vida al complet.
O ja sigui a l'empresa anterior, tot just acabada la universitat, i amb el projecte fi de carrera pendent d'entrega, entrant per error per l'entrada dels clients, i sent observada a través de les càmeres pels teus companys i companyes -tu, naturalment, sense saber-ho-. Quanta conya a partir de les càmeres!
Havent sabut el dia abans, per casualitat, que una antiga companya de batxillerat, casualment aquella primera setmana també treballaria amb tu. I és que sempre alleuja trobar-te velles amistats al teu costat.
O potser sent més petita, massa petita, a la botiga del poble on vendries des de botons i colònies, fins a vi i ratafia, passant per postals, calçotets i camions de joguina.
Un primer dia d'il·lusió. Que ingènua! Que innocent! Un primer dia sense saber massa què fer, passant l'estona, i mirant la tele a la botiga. (!)
Que diferents uns primers dies dels altres. I no són pas els únics, aquests tres primers dies!
Des de la meva opinió, i malgrat poder canviar les coses a posteriori (acostuma a passar), un primer dia marca molt. La primera impressió d'una persona -que acostuma a ser la bona-, el primer dia a l'escola, el primer petó, el primer dia que agafes el cotxe sense el professor de l'autoescola, el primer suspens, la primera vegada que...
Tu recordes algun primer dia?
jo recordo el primer dia que varem començar a assajar el festafotre que al final varem guanyar i tot semblava tant merda i cursi que ningú volia sortir-hi.
ResponEliminaTe'n recordes?
uoooooooooooooo!!!!!
ResponEliminaToni, que fantàstic el Festafotre!!!! És que som uns campions!!!!
Tot el que vaig arribar a riure.. A més, que érem els primers a actuar, però vam "triumfar"!!!!
I s'ha de reconèixer el mèrit d'en Cantillo i en Costa!!!!
Llàstima que a en Serafí se li acabés la cinta (al principi...) i no haguem pogut veure mai!!!
FANTÀSTIC!!!
No ho recordava.. XD
ps... i la idea... d'un espectacle que havíem fet a Rupit, eh! ;p
Som uns cracs!!!!
Jo el primer dia que vaig llegir el teu bloc, vaig pensar que t'haviesequivocat escribint el nom... ;))))
ResponEliminahahaha! Bona Ordi!
ResponEliminaI ara resulta que ets tu qui s'equivoca escrivint-me el nom, eh..!!!! ;p