El primer cas, amb una colla de rupitencs i pruitencs (ah! i també manlleuencs!), "vam gestar" l'obra de teatre que en dos mesos interpretarem a Rupit en motiu de la Festa Major. Vam començar bé, només el 60% d'assistents d'Eskatankanga Teatre, i segur que algun d'ells ja no el veuré fins el propi dia de l'obra! Però com cada any, tots i totes farem tot el que podrem, amb molta il·lusió i ganes, i amb l'objectiu de realitzar l'obra amb tota la fidelitat possible al que ens marqui el paper.
En segon cas, i una mica per sorpresa (tot just m'ho havien comentat el dia abans per telèfon), vaig anar a veure un espectacle que una colla de joves (uns 60!) van oferir-nos com a final de les seves colònies. Són nois i noies de tot Catalunya, entre 10 i 16 anys, que han passat 15 dies a La Devesa de Rupit realitzant un intensiu de cant i ball.
Des d'aquí, un fort aplaudiment pel saxofonista. Ho va fer de conya!
Una llàstima l'equip d'àudio, que no va acabar de funcionar del tot bé i va ocasionar una mala passada a més d'un. També admirable la veu d'alguna noia que realment feia posar la pell de gallina (bé, ella, i la fresqueta que feia ahir a Rupit....). L'enhorabona!
A veure si nosaltres ho fem igual de bé...
Orieta!!!!
ResponEliminaQue no sabia que tenies blog!! Dona podries avisar! :)
Gràcies pel teu comentari, m'ha fet molta il·lusió :)
Un dia d'aquests enviem un correu amb la teva direcció de casa!
Molt xulo el video, quina enveja! Tinc ganes de fer teatre!!
Un superpetó! :)
hola puta warra!
ResponEliminapels que no saben perquè et dic això: és carinyosament.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina