dimecres, 3 de novembre de 2010

'accepto la gran aventura de ser jo'

Em cau al damunt com una revelació.
Llegint tota distreta.
Em fa aturar la lectura.
Pensar-hi.
És evident que l'accepto aquesta gran aventura.
Si hi ha una cosa que tinc clara, és que sóc com sóc.

Sovint em diuen una mica freak, i és que reconec que tinc un humor un xic peculiar només entès per alguns -Déu els cria, ells s'ajunten!- , o que a vegades perdo la vergonya en moments en què d'altres més extrovertits s'amaguen darrere les primeres faldilles que troben...

Sovint m'adono que d'un gra d'arròs n'he fet una muntanya, i és que també en tinc un grapat, d'allò que se'n diu caràcter. El guardo sempre a la bossa, per si el necessito.

Sovint rectifico. I és que m'equivoco. Però també pregunto, per saber més. Per saber més de tot de coses: la vida, la lògica, els amics...

Perquè sovint els amics i amigues em troben. És fàcil trobar-me, i explicar-me. Perquè escolto. I ajudo. Si puc. No sempre, puc.

També sovint penso. I observo. L'entorn. I la gent. Tinc valors. Són sagrats.
Valors per valorar la gent. Valors per valorar-me a mi.

Perquè sí. Un tastet, de mi mateixa.
Perquè sí. Perquè accepto la gran aventura de ser jo.

4 comentaris:

  1. Òria!! que has canviat l'estètica del blog!!!! que fuerrrrte... encara no ho havia vist... està molt bonic...
    Bé, avui no estic massa inspirada per deixar-te quelcom aquí escrit, així que només et donaré la raó amb el que has escrit més amunt... sobretot amb el tema de "freak" o de l'humor...jeje!!!
    (és broma...)
    Bé, ens veiem el dijous!!amb o sense gotes!!!

    ResponElimina
  2. ahhaha!
    No havies vist el canvi estètic??? Uaaaaale!!! Això sí que em sembla fort!!!!
    hahaha... però escolta, escolta... en això de freak... tu em superes, i de carrerilla, eh!!!!

    Et trobo a faltar... :(

    Una abraçada i fins dijous!!!
    (pd... les gotes me les tira la de recepció! però no ens tanquem al lavabo...)

    ResponElimina
  3. T'entenc perfectament Òria!!! A mi tb em passa, moltes vegades...!!! però s'ha de veure en positiu ser així!! Es bo ser curiós, interessar-se per les coses, poder dir que t'agraden coses diferents i...sobretot, tenir les emocions a flor de pell i viure cada instant!!
    Es clar que, a vegades des de fora costa d'entendre però jo tb hi ha moltes coses que no entenc i que, moltes vegades, són considerades normals. Tot és bastant relatiu. La clau, el que dius tu, acceptar el repte de ser així i prou!!!!
    1 ptóooo

    ResponElimina
  4. Uoh!
    Tam, aquesta frase, la de tenir les emocions a flor de pel... probablement sí que ho vius més tot, però també ho pateixes més tot, eh!!!! XD

    Allò que deiem aquell dia, de viure en un instant concret...!

    una abraçada!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)