de nit

L'habitació començava a il·luminar-se tènuament amb els tímids raigs de sol que entraven a través de les persianes.

Les dues noies, encara mig endormiscades, conversaven de forma suau i tranquil·la.
Recordaven la nit anterior, com havien hagut de córrer a pujar al cotxe aparcat prop de l'aparcament d'aquell hospital abandonat. Fantasmes hi habitaven, segons deien.

De sobte, una de les dues se'n recordava, i li contava a l'altra que havia passat un xic de fred durant la nit. Els peus, glaçats. S'havia despertat a les 5 de la matinada, dins el llit, amb jaqueta i la bossa creuada, disposada ja a explorar l'illa. Naturalment s'ho havia tret, i havia retornat dins el llit per dormir l'últim son.

Res no deuria haver passat, li deia l'altra. Qualsevol moviment estrany, l'hagués sentit. Dormien plegades en una mateixa habitació. Una porta oberta, de seguida fa xivarri.

Baixaven a esmorzar, ben tranquil·les, i parlaven animàdament amb els pares de l'amic Albert. Ells, en canvi, no havien passat massa bona nit. Cap a les 4 de la matinada s'havia disparat l'alarma, estrident i forta, ressonant per tota la casa. També per l'habitació d'elles. Amb certa por, ell, havia començat a baixar les escales, mentre ella, del telèfon estant, cridava als companys de les alarmes.

Ho havien mirat tot. No havien trobat res. Tampoc ningú amagat. Cap finestra oberta. Cap porta oberta. Cap moviment enlloc.

No s'explicaven què havia passat...