diumenge, 26 de setembre de 2010

negror

La lluna, que tan sols feia uns instants es dibuixava perfecte i brillant enmig del cel, ara amb prou feines s'intuïa amagada rere la intensa boira.

Dues joves, a les fosques, s'endinsaven convençudes dins la negror del bosc.

Un peu una mica més xop, sense adonar-se'n, per la humitat del bassal.

Converses íntimes entre frondosa vegetació en un camí d'arena, fang i roques.

Fressa tímida. D'esquelles. Vaques remugant, confoses talment per a autèntics fantasmes.

Com en una pel·lícula de terror.
Una caminada, fantàstica.

2 comentaris:

  1. Mira amb quina novetat m'he trobat!Amb aquest, Ei! tant alegra.
    A mi si caminar pel bosc ja em costa, per passar por...
    Sóc la Mortadel.la...

    ResponElimina
  2. Mortadel·la guapa!!!!!
    Doncs mira que t'ho hauries passat bé, perquè era per allà a aquella terra que tan t'agrada!!!!!
    Vaig començar a caminar amb un xic de por, no t'ho negaré... a més que vam començar a parlar d'aquella classe de pel·lícules tipus "The Blair Witch Project" i per l'estil...

    Però vam tornar sanes i salves!
    Ja hi tornaria!!!!

    Una abraçada!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)