dijous, 23 de setembre de 2010

petits favors

ÒRIA: Albert, que m'has trucat?
ALBERT: Sí...
ÒRIA: I doncs? Ja heu tornat de viatge?
ALBERT: Ui sí. Ja vam tornar..! Diumenge!
ÒRIA: hahahaha! Així abans d'ahir!
ALBERT: Bé... sí... abans d'ahir.
ÒRIA: I què volies?
ALBERT: Res, que el meu pare et volia fer una pregunta..
ÒRIA: Ai... El teu pare?
ALBERT: Sí... és que sap que ets una fantàstica dissenyadora d'interiors, i et volia preguntar com ha de distribuïr la cuina!


Aproximàdament seria així l'inici de conversa telefònica que vam tenir un amic i jo, aquest passat dimarts. A casa seva es volen renovar la cuina, i em va fer un truc. Som amics, i és un favor que estic encantada de fer-los. Amb els plànols sobre la taula, veuré què se m'acut.

Tinc un altre amic que està fent reformes a una masia. També amb ell vam estar parlant d'algunes coses. Tot i que aquest, no seguirà gaire els meus consells...

Fa uns mesos, amb una altra amiga -informàtica- ens miràvem com ordenar l'espai d'un pis que té ganes de canviar. Envans, parets, portes i més.

Justament a aquesta amiga, per ser informàtica, els petits favors li abunden encara més...
- Ostres, és que no sé perquè, però no se m'engega l'ordinador!
- Que em podries mirar per què no funciona?
- Que me'l pots formatejar?
- Crec que té un virus. Me'l pots eliminar?


Sovint són tonteries, però tonteries que comporten estones de dedicació (a vegades més, a vegades menys). Són petits favors.

Però parlem-ne. Què és un favor? Segons la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, ho podríem definir com a:
Allò que concedim a algú per la nostra voluntat envers ell.


Per la nostra voluntat...
És evident que quan t'ho demanen sempre els pots dir que no. I sovint, també ho diuen (potser per gentilesa, potser no!). Però és lleig dir que no.

I és curiós, perquè a vegades, qui més et pot demanar un favor, és aquella persona que menys ho fa. Massa sovint són aquells a qui no veus el pèl durant mesos i mesos, que apareixen un dia, i no et pregunten com estàs, directament et pregunten si els pots fer un favor.

I tot plegat em recorda la pel·lícula Cadena de favors, que no he vist, però que sí n'he sentit a parlar. Com canviar el món, a base de petits favors...
Perquè en el fons, la societat a la que hem d'aspirar (com a mínim jo), és aquella en la que ens ajudem els uns als altres. Però tots i totes.

Resumint: que no s'hi val a ser amic només per interessos.
L'amistat, des del meu punt de vista, és d'anada i tornada; i avui per tu, demà per mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)