dimecres, 22 de setembre de 2010

CANINO

La pantalla es queda a les fosques. La sala, en silenci.
Ningú es pot creure que s'ha acabat, però és el què tothom està pensant.

Genial.

L'adjectiu que em ve al cap pensant en la pel·lícula que estrenava la nova temporada del Cine Club de Vic ahir és aquest: genial.

I una mica freak, perquè no dir-ho. Imagino que has d'ésser una mica conscient del què vas a veure. Jo, d'alguna manera o altra, n'era. Sempre que en tinc l'oportunitat, els dimarts faig una escapada al Cine Nou per veure una tipologia de film diferent, menys comercial al què estem acostumats. I de fet, no és la primera (ni l'última) vegada que n'escric.

Canino és una pel·lícula sorprenent. Del primer a l'últim minut et fa reflexionar, pensar, imaginar.
Reflexionar en les llibertats personals. Pensar en les convencions socials. Imaginar com deu ser viure en una societat que et prohibeix conèixer la realitat. Tot i que... quina és ben bé la realitat? El film no deixa de ser una pinzellada al mite de la caverna de Plató.

Uns pares aïllen totalment els seus fills per protegir-los del món que hi ha darrere la porta de casa seva, però fins a quin punt els protegeixen?

Des de la butaca observes davant teu algunes escenes totalment grotesques, tant, que arriben a l'absurd, i et provoquen fins i tot una rialla. Te la provoquen perquè saps que és ficció, que no és la vida real.
Però llavors surts del cine. Reflexiones. Penses que en aquests mateixos instants hi ha societats que com a la pel·lícula, no tenen lliure accés a la informació, que igual que al film, no poden utilitzar el telèfon, ciutats on tampoc està permès pensar.

I et deixa un regust amarg.

(Enllaço l'explicació d'un significat que he trobat per la xarxa que surt a la pel·lícula)

2 comentaris:

  1. A mi tb em va cridar l'atenció l'argument però, al final no vaig anar a veure-la.
    Interessant la comparació amb el mite de la caverna. Miraré de veure-la!!!

    1 ptonàsss

    ResponElimina
  2. Tam!!!!
    Doncs (bé, tampoc et conec gaire) però t'hagués agradat... o crec que t'hagués agradat, i que si la mires, t'agradarà!

    Me n'havia llegit l'argument, però la perspectiva canvia quan t'adones que els fills, no són nens de 7 o 8 anys, sinó que són ja més grandets..!

    Si d'alguna forma en tens l'oportunitat, això! Mira-te'la!
    També és cert que en algun moment vaig haver d'apartar la mirada de la pantalla, eh...

    Una abraçada!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)