La lluna, que tan sols feia uns instants es dibuixava perfecte i brillant enmig del cel, ara amb prou feines s'intuïa amagada rere la intensa boira.
Dues joves, a les fosques, s'endinsaven convençudes dins la negror del bosc.
Un peu una mica més xop, sense adonar-se'n, per la humitat del bassal.
Converses íntimes entre frondosa vegetació en un camí d'arena, fang i roques.
Fressa tímida. D'esquelles. Vaques remugant, confoses talment per a autèntics fantasmes.
Com en una pel·lícula de terror.
Una caminada, fantàstica.
Mira amb quina novetat m'he trobat!Amb aquest, Ei! tant alegra.
ResponEliminaA mi si caminar pel bosc ja em costa, per passar por...
Sóc la Mortadel.la...
Mortadel·la guapa!!!!!
ResponEliminaDoncs mira que t'ho hauries passat bé, perquè era per allà a aquella terra que tan t'agrada!!!!!
Vaig començar a caminar amb un xic de por, no t'ho negaré... a més que vam començar a parlar d'aquella classe de pel·lícules tipus "The Blair Witch Project" i per l'estil...
Però vam tornar sanes i salves!
Ja hi tornaria!!!!
Una abraçada!