diumenge, 7 de novembre de 2010

breus apunts sobre política

Recentment, i probablement perquè estem ja pràcticament en campanya, he sentit vàries vegades i provinent de diverses persones la frase de Joan Fuster "La política, o la fas o te la fan".

Una gran frase, i totalment certa l'agafis en el sentit que l'agafis.

Malauradament estem vivint un moment en què la gent creu menys en la política, i conseqüentment, en la democràcia. Des del meu punt de vista és un error.

És necessària gent que faci política, gent que dediqui hores de la seva vida en intentar millorar el benestar dels demés. L'existència de la política, per mi, és necessària.

De cop, però, comencen a aparèixer alguns partits increïbles: Hàmster per President.
Què significa això?
Entres a la seva web, i t'informes. En mires el programa. Reflexiones... i et repeteixes la pregunta: Què significa això?
I al final, la frase: "En Pere us escoltarà i farà tot el possible per fer-vos feliços a tots".
Sí, clar! I llegeixes totes les afirmacions que es fan amb els motius pels quals el hàmster, en Pere, segons veig, es presenta i apunta que ho farà igual o millor, que qualsevol dels polítics actuals.
Un hàmster.

A mi m'ofèn.


Potser cadascuna de les persones que està al darrere d'aquest partit -perquè si realment són tota una colla de hàmsters que s'han unit i han decidit presentar en Pere com a President de Catalunya, ja ens ho podem començar a plantejar...- podria dedicar-se a conèixer als milers de persones que treballen dia a dia.

Persones, com l'Edu que va deixar d'anar a Mèxic i a
California per tal de complir amb la responsabilitat que havia adquirit a nivell polític; persones com l'Isaac, que no passa dia que no tingui quelcom a l'agenda per informar-se, treballar, i ajudar al seu entorn; persones com l'Eulàlia, que va amunt i avall, si cal, per treballar amb qui li demana sobre el tema de les consultes populars; persones com en Marc, que estava disposat a moltes coses, per tal de millorar el benestar dels vilatans del seu poble; persones com...

Hi ha moltes persones que dediquen esforços en política, perquè en el món de la política no només hi ha les cares visibles al capdavant d'un partit.
N'hi ha moltes d'altres.
Molt millors que un hàmster.

8 comentaris:

  1. Buf!!Com està el món de la política..!! (pel hàmster?? no no!! ho dic per tu!!) :DDD és broma dona! Va, que des que estàs a l'esquerra, (xist!), que sàpigues que hi paro més atenció, en la política! ;)

    (

    ResponElimina
  2. És molt fàcil fer antipolítica, tant des de l'anonimat o des de l'independentisme (secció Tea Party), sobretot amb gent que és incoherent i hipòcrita. Per sort, com tu i els que tu esmentes,a Esquerra som diferents, som transparents i la Fiscalia no ens encalça.

    Visca la gent valenta!

    ResponElimina
  3. hahahaha!

    Cris que bona! XD Però m'alegro que diguis que des que formo part d'aquest món, la segueixes una mica més! Per mi ja és un petit èxit! XD
    Si mai tens cap dubte, ja saps on em pots trobar, eh! ;)
    (PD. Quan dius que hi pares més atenció... vols dir que et quedes quieta? XD )

    Josep! És molt fàcil fer antipolítica, i és encara més fàcil criticar els que en fan; però per això estem! I sobretot, carregats de paciència! ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Ostres! Ja saps que en el tema de la política jo no hi entro... Però sí que és cert que moltes vegades només veiem el partit com si només fossin les persones que donen la cara, les quals ens decepcionen dia sí dia també, i fan que deixem de creure i de confiar amb tot això...
    Malauradament, no ens adonem de les persones reals que hi ha a darrera treballant, de les quals, moltes són realment comptetitves i podrien fer molt si realment tinguessin la oportunitat... Persones com les que esmentes...
    Espero que algun dia hi hagi un canvi amb la manera d'actuar dels de "dalt" i els ciutadans tornem a confiar amb els que diuen que "vetllen per nosaltres", suposo que serà el dia en que pugin tots els que hi ha ara darrera de la feina ben feta.

    ResponElimina
  5. Aquí deixo una reflexió:

    Algun dia Òria presidenta??
    Crec que potser seria millor q la destinessin al Ministeri de salut... així les maleïdes gotes pels ulls i les orelles, tan poc pràctiques i desagradables de posar-se un mateix (suposo que estereu tots dacord), es convertirien en píldores o infusions, i tot gràcies a persones com l'Òria, gent de peu, gent que han viscut el problema molt de prop...
    jajajaja!!! Ja saps que és conya! però bé, si hi ha algún farmacèutic/a que volgui patentar la idea... doncs bé, crec que serà ben vinguda al mercat!
    Ens veiem avui! Un petonàs!

    ResponElimina
  6. Ara mateix no sé quina Marina ets...
    Intueixo pel què dius, que ets amb la que ens veurem aquest vespre... però m'hi falta cert llenguatge béstia! XD
    I més.. parlant de política, d'igualtat, de desigualtat... XD
    Tu ja m'entens! Tot i que les dues sabem que ho feies per tocar-me la moral i fer-me emprenyar!!!!
    No ets la única que ho fas, si et serveix de consol!

    Però no estic massa d'acord en les afirmacions que fas! Tots i totes treballen! També els del capdavant, i per això els propis dels partits els donem confiança, però repeteixo, som tots i totes que treballem al darrere!

    En el món de la política, es generalitza massa, a base de personalismes ocasionals!

    Una abraçada i fins després!

    ResponElimina
  7. Ostres Marina!
    Encara no havia vist el segon comentari! hehehe!
    Ara ja sí que sé segur que ets tu...! XD

    Parlem després! ;)

    ResponElimina
  8. Marina, qui vols que sigui?!12 de novembre de 2010 a les 12:19

    bé, deixant el tema de la política a part, pq per política i religió comencen totes les guerres... escriuré un acudit o xist, com li anomenes tu, per tal de donar una mica d'alegria a la vida!
    ejem, ejem, és el següent:

    Els estudiants de medicina estan rebent la seva primera classe d'anatomia amb un cadàver real. Estan tots reunits al voltant del cos cubert amb un llençol blanc. Llavors, el professor comença la classe dient:
    A medicina és necessàri tenir dos qualitats molt importants. La primera és no ser escrupulós.

    El professor retira el llençol blanc i furga el seu dit dins del cul del cadàver; el retira, se'l posa a la boca i comença a xupar-lo.
    - vinga, ara feu el mateix!- diu el professor als alumnes.
    Aquests, asqujats, dubten a fer-ho, però poc a poc van introduïnt el dit i xupant-lo després de retirarl-lo del cul del mort.
    Quan tots acaben, el professor els mira i els hi diu:
    - La segona qualitat és l'observació; jo he posat l'anular i m'he xupat líndex. Prenguin més atenció la pròxima vegada...

    jajjajajajaj!!!!! és brutal!!!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)