A Rupit som molt feliços. És així. Ho afirmo i ho reafirmo. Tan feliços, que ens organitzem espectacularment bé per fer teatre. Tard tornava de la platja i amb el temps més que just. 20 minuts abans de l'hora acordada arribava a casa (als afores), havent-me encara de dutxar, sopar i arribar al local d'assaig. Pocs minuts després rebia un missatge de dos companys d'escena:
Anem tard. Arribarem a 2 quarts, més o menys.
La meva resposta evidentment, va ser posar-me a riure, i dir-los que jo també.
Detesto anar tard, però ahir, 20 minuts després de l'hora acordada, finalment arribava al teatre. I me les trobava allà fora, assegudes sobre la pedra. Esperant. Qui ens podia obrir, no venia. Cop de telèfon, i trucant a la directora/apuntadora/salvadora em vaig assabentar que tampoc apareixeria, així que amb una correguda vaig pujar unes quantes escales fins tenir les claus a les mans. I total per decidir (tot just ara) els papers de cadascú tot fent la primera llegida de la comèdia. Ni sencera la vam llegir. Fèiem tard.
Agafant cotxes ens situàvem a una illa grega. Una illa grega, a Rupit!
Jaient a unes improvisades (o no) grades a base de bales de palla (ull, al tercer pis i en perill d'esllavissada) ens preparàvem per fruir amb l'espectacle. "Mamma mía!" Quin espectacle! 50 joves actors i actrius, amb l'acompanyament d'uns 30 músics que realment ho feien molt bé. Sel's notaven les ganes, la il·lusió, l'emoció que hi posaven. Alguns, ja coneguts, repetien després de "Grease". A mi a més, l'argument (segurament típic) de Mamma Mía m'agrada. I tot veient l'espectacle...
... ens vam flipar. Ens vam emocionar. Sen's en va anar. Però ho vam decidir!
Aquest any no t'ho deixis perdre. La comèdia "Embolics a l'oficina" que escenificarem el grup Eskatankanga Teatre per la Festa Major, estarà plena de sorpreses! Jo.. t'he avisat!
*A les imatges, els fulletons que vaig fer per l'obra de fa dos anys. A dalt el davant, a sota el darrere. No calen més explicacions. Per cert, premi per qui em reconegui!
segona de la dreta!
ResponEliminaEnhorabona Tractor Man! Has encertat! (tampoc era gaire difícil, oi?)
ResponEliminaAra, com que ara sóc jo qui no sé qui ets tu... el premi no sé, eh..!
XD
I tant que sóm organitzats... i molt!!!!
ResponEliminatambé és totalment veritat que ens vam flipar, emocionar i també sen's en va anar!!!!
ara faltarà la inspiració!! a, i convencer als que falten!!!!
vinga, fins diumenge, que hem de preperar MOLTES coses!!
i esperem que no anem de "mal" a pitjor!!!!