divendres, 31 de juliol del 2009

en una illa grega de Rupit!

No ho puc evitar, ho he de plantejar igual que l'any passat, i és que hi ha coses que no canvien mai!!!! (sóc poc original, eh! ;p ) Nit d'espectacles; espectacles en diferents estadis.

A Rupit som molt feliços. És així. Ho afirmo i ho reafirmo. Tan feliços, que ens organitzem espectacularment bé per fer teatre. Tard tornava de la platja i amb el temps més que just. 20 minuts abans de l'hora acordada arribava a casa (als afores), havent-me encara de dutxar, sopar i arribar al local d'assaig. Pocs minuts després rebia un missatge de dos companys d'escena:
Anem tard. Arribarem a 2 quarts, més o menys.

La meva resposta evidentment, va ser posar-me a riure, i dir-los que jo també.
Detesto anar tard, però ahir, 20 minuts després de l'hora acordada, finalment arribava al teatre. I me les trobava allà fora, assegudes sobre la pedra. Esperant. Qui ens podia obrir, no venia. Cop de telèfon, i trucant a la directora/apuntadora/salvadora em vaig assabentar que tampoc apareixeria, així que amb una correguda vaig pujar unes quantes escales fins tenir les claus a les mans. I total per decidir (tot just ara) els papers de cadascú tot fent la primera llegida de la comèdia. Ni sencera la vam llegir. Fèiem tard.

Agafant cotxes ens situàvem a una illa grega. Una illa grega, a Rupit!
Jaient a unes improvisades (o no) grades a base de bales de palla (ull, al tercer pis i en perill d'esllavissada) ens preparàvem per fruir amb l'espectacle. "Mamma mía!" Quin espectacle! 50 joves actors i actrius, amb l'acompanyament d'uns 30 músics que realment ho feien molt bé. Sel's notaven les ganes, la il·lusió, l'emoció que hi posaven. Alguns, ja coneguts, repetien després de "Grease". A mi a més, l'argument (segurament típic) de Mamma Mía m'agrada. I tot veient l'espectacle...

... ens vam flipar. Ens vam emocionar. Sen's en va anar. Però ho vam decidir!
Aquest any no t'ho deixis perdre. La comèdia "Embolics a l'oficina" que escenificarem el grup Eskatankanga Teatre per la Festa Major, estarà plena de sorpreses! Jo.. t'he avisat!


*A les imatges, els fulletons que vaig fer per l'obra de fa dos anys. A dalt el davant, a sota el darrere. No calen més explicacions. Per cert, premi per qui em reconegui!

3 comentaris:

  1. Enhorabona Tractor Man! Has encertat! (tampoc era gaire difícil, oi?)
    Ara, com que ara sóc jo qui no sé qui ets tu... el premi no sé, eh..!
    XD

    ResponElimina
  2. I tant que sóm organitzats... i molt!!!!
    també és totalment veritat que ens vam flipar, emocionar i també sen's en va anar!!!!
    ara faltarà la inspiració!! a, i convencer als que falten!!!!
    vinga, fins diumenge, que hem de preperar MOLTES coses!!
    i esperem que no anem de "mal" a pitjor!!!!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)