la llet és llet, oi?

Mentre prenc una tassa de cafè amb llet ben calenta, llegeixo el diari. Tard. Molt tard segons la rutina a la que estava acostumada.

Fullejo pàgina a pàgina. En repasso titulars. Aprofundeixo en el que m'interessa. De sobte, una imatge em crida l'atenció. Es tracta de Vio, el nou producte de Coca-Cola.
Em ve al cap una conversa tinguda el passat dilluns vora les 12 de la nit, asseguts enmig del passeig. Una curiosa conversa entorn a la llet, a les granges, a les vaques, als consumidors, als diferents gustos de llet (que diferent la de bric a la de casa, directe de granja). També a la multitud de màquines expenedores de llet que comencen a créixer com bolets.

I a alguns barris de Nova York, una llet amb bombolles. Un nou producte làctic de diferents gustos. Un nou producte làctic envasat en una ampolla d'alumini per tal que la llet no es talli.

Hi penso. M'agrada el gas. M'agraden els refrescos que tenen gas. Sovint, amb la colla, quan tothom es decanta pel Trina (sense gas), jo prefereixo la Fanta (amb gas).
Però, llet amb gas? Només de pensar-hi, se'm remou l'estómac.

Falta encara, perquè arribi -si és que arriba- aquest nou producte al barri. Així que mentrestant, em seguiré prenent el meu cafè amb llet.