Pepe Rubianes i l'entrevista del mil·leni

La primera notícia que n'he tingut ha estat a través del Facebook.

M'ha sobtat. Per tots i totes era conegut que si ara fa aproximàdament un any havia abandonat els escenaris era per malaltia. Em creia i em pensava que en un futur hi tornaria a pujar. Malauradament només serà en el nostre imaginari col·lectiu. A l'incombustible Pepe Rubianes el càncer l'ha vençut a l'edat de 61 anys (no puc evitar pensar que és també l'edat del meu pare).

Ho he llegit ja a varis blogs (en Jordi, l'Isaac, en Ramon) on es feien ressò de la notícia. Potser és inevitable fer-ho. Pepe Rubianes era (sap molt greu parlar en passat) una persona desacomplexada (o així la veia jo) que deia les coses tal com les pensava. Precisament això li va portar problemes. No es callava res, i ho feia amb una ironia i un humor que a mi m'agradaven.

Cadascú segurament en tindrà algun record o altre, d'alguna representació, d'alguna entrevista, d'alguna col·laboració... Jo he anat a l'habitació de la meva germana. He buscat pels prestatges. De seguida l'he trobat. Una cinta de vídeo. El títol?

Malalts de Tele. L'entrevista del mil·leni amb Pepe Rubianes.

Recordo aquell dia. He buscat quin era. Just demà farà 10 anys. El 2 de març de 1999 a 2/4 d'11 de la nit, Toni Soler junt amb la seva dona Rosa Andreu i tot l'equip del programa començaven una entrevista de 9 hores a Pepe Rubianes. Segurament només amb ell era possible. Recordo que me'n vaig anar a dormir tard, amb ells, i que abans d'anar a l'escola (era la meva època Pare Coll) em vaig despertar, també amb ells. Recordo el final, tots els globus caient per l'escenari i ell encara xerrant!!!

Llegeixo també per la xarxa, els comentaris que la gent li deixa. Són curiosos, demostren que és una persona que va marcar. A continuació, un recull dels millors moments de Pepe Rubianes a TV3 que he trobat.