Alguns dies no fas més que sortir del cine tal com n'has entrat. D'altres, en canvi, el film que acabes de veure no et deixa indiferent. Ahir va ser un d'aquests darrers. La pel·lícula que es projectava al cine Nou, "Los limoneros" d'Eran Riklis, ho feia dins la programació del Cine Club Vic en motiu del Dia de la Dona Treballadora que es celebra el proper diumenge 8 de març, i a mi no em va deixar indiferent.
Una pel·lícula basada en fets reals que mostra el conflicte entre Israel i Palestina des dels d'ulls d'una dona. Una dona forta que decideix lluitar i enfrontar-se a qui calgui per la injústicia que pateix en el moment que el ministre de Defensa israelià i la seva dona esdevenen els seus veïns.
Una pel·lícula que no solament ens mostra el conflicte que es genera entre ambdós, sinó que també entren a escena una història d'amor, intensa però a contracorrent, de desamor, que a mesura que avança la pel·lícula es fa més evident, i també la relació que apareix entre Salma, la propietària del camp de llimoners i l'esposa del ministre, dos personatges antagònics que transmeten una misteriosa complicitat a través de mirades i silencis.
Una pel·lícula bona que et porta a reflexionar sobre tantes i tantes coses. Sobre el teu propi present, sobre la crisi (realment és tan important aquesta crisi?), sobre la realitat que t'envolta, sobre la misèria que es viu a altres llocs, i sobre les absurditats que sovint els humans, per ser egoistes i orgullosos, cometem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)