un vespre qualsevol?

Surts de treballar, cansada. Tens mocs, mal de cap, i agulletes del gimnàs. Has quedat i fas la fanta de taronja i el biquini. També un parell de trucades.

Tens ganes de vespre de música, fa uns dies que ja l'esperes. Ho vas llegir per casualitat mentre et perdies pels carrers de la teva [?] ciutat.

Tornes al pis d'on has marxat ja fa 13 hores. Falta estona, encara. Arribes. Descanses. T'estires al sofà (llit) a mirar la tele. Et despertes. És tard. Una trucada al mòbil. Per sort, no encara la indicada. Vibra el mòbil. Ara sí. Ja gairebé t'esperen. Agafes quatre coses. Surts precipitada i baixes les escales.

Busques. El mini aparcat. T'hi apropes. La matrícula no és la correcta. Mentrestant a l'altre costat, un nou mini s'apropa. Creues pel mig i hi puges. Comença la nit, amb por d'anar tard. Errònia. Massa d'hora encara.

Feu cua. Llarga. Pugeu, mica en mica, poc a poc, les escales. Pagueu l'entrada. Sou dins. No comença. És tard, però d'hora. Pugen a l'escenari. Casolà, però ple a vessar. Comença. Les primeres notes. Cançons noves, i no tan noves. Les que et saps. I les que no coneixes. Una pujada d'adrenalina. Passa l'estona. No paren. Més cansada, encara, però fantàstic. Tens son, però t'agrada. Molt. Massa. Bisos. Tomasín. S'acaba.