Un país mai no serà lliure...

En el marc del Barnasants, aquest passat dissabte vaig assistir a un fantàstic concert ofert pel Cesk Freixas i el Pau Alabajos.

Coincideixo amb diverses lectures o crítiques que n'he anat llegint per exemple aquí, o aquí.
Va ser un concert reivindicatiu on els dos cantautors van fer esment a la situació -i sobretot al context- actual en el què es troba a dia d'avui aquest país nostre.

Cançó rere cançó, tot intercalant lectura de poemes per part del Pau, van repassar el conjunt de problemàtiques que vivim a nivell de Països Catalans, començant per una forta crisi econòmica provocada entre altres per un estat opressor, fent esment a la convocatòria de vaga general del proper 29 de març contra una reforma laboral asfixiant pel poble treballador, passant per la crisi social, amb referències explícites al centre d'estrangeria de Barcelona, o també als desnonaments, així com també a una forta crisi cultural contra la nostra llengua, el nostre model i les nostres tradicions.

I mentre ells creaven un ambient propici a la reflexió, a l'intimisme, i paradoxalment a les ganes de no deixar de lluitar, el pintor osonenc Albert Trilla, plasmava en dos quadres tot allò que les cançons transmetien.

Imatges explícites.

La primera mostra un camí a seguir, una gran estelada al cel marcant l'horitzó. La fita. La llibertat.

La segona pintura (just darrere del Pau Alabjos) representativa de la Primavera Valenciana, el dret a aprendre i a enfortir-se amb la lectura, contràries a les armes repressores de la policia. Un clar esment als passats fets contra l'IES Lluís Vives, amb la contundent actuació per part de la policia i del govern valencià del PP.

En aquest sentit, i per més inri, en finalitzar el concert van sortejar un total de 20 llibres entre els assistents per reivindicar encara més la cultura.

Un país mai no serà lliure si no ho és la seva gent diu una cançó del Cesk...

Un concert d'aquells molt difícil d'oblidar.