dijous, 19 de gener de 2012

encreuant colors

Si un dia ens trobem, parlem, i com si res amb una cervesa sobre la taula ens posem al dia... 
Si un dia qualsevol d'hivern... l'estiu es torna a fer present. 

Aquell calaix mal tancat, aquella suau escletxa, deixant entreveure tot allò que encara guarda a l'interior. 
Un recull de fotografies en ment, imatges esgrogueïdes ja pel pas del temps, que subtilment van agafant altre cop un to més viu, més real, entrellaçant-se amb colors de present.
Formulant de nou la pregunta. Fruit del passat. 
Evidenciant que res no desapareix, tan fàcilment.

I tu. Tu ets la causa de tot i de res alhora.




Ai Jean Luc, ai Jean Luc, vull entendre-ho però no puc...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)