divendres, 25 de març de 2011

Ahir, avui, demà!

Un dia, de cop, repasses mentalment alguns aspectes de la teva vida. Amb perspectiva.
Coses que has fet, vides que has compartit, amistats que han crescut, amors que han aparegut.

Reflexiones. Per què ho has fet?
Simplement perquè hi creus. Amb convicció. Amb seguretat i amb energia.

Recordo el missatge que vaig enviar una tarda a un conegut. El típic amic d'un amic, que ara és molt amic.
Volia que m'expliqués com podia posar el meu granet de sorra a un projecte per tal d'alliberar un país. I em vaig sumar al projecte. Un projecte ambiciós. I realista. El de les JERC.

Vaig anar coneixent gent, agafant dinàmiques de treball, i assumint responsabilitats a nivell comarcal. Trobant-me amb persones d'aquí i d'allà: la Mar, sempre decidida, amb l'Albert, el seu pol oposat; l'Isaac, l'incansable cul inquiet, o l'Ignasi, sempre feliç entre esmena i esmena.
Treballàvem entre companys, entre amics. I sumàvem gent. Avançàvem. Amb pas ferm i decidit. Cada cop més.

Un nou projecte: regional, la Catalunya Central, amb gent nova i cares noves. I també nacional. La meva incorporació a nivell laboral. Conèixer el dia a dia de l'organització. En diferents aspectes. I amb molta gent. La d'un país sencer. Currantes, arreu. Amb il·lusió, amb ganes.

I paral·lelament, una altra evolució: la meva Acampada. Uns inicis: de concerts, begudes, tendes i jocs de cartes. Un pas més: l'encartellada fins les 3 de la matinada. Després: el treball a barres; amb l'afonia de la Laura. Una mica més: les gírgoles, amb la posterior responsabilitat del mòdul 3 i el walkie-talkie. El desmuntatge, l'endreça i el recompte de barres.
Però finalment amb la satisfacció de veure què som capaços de fer. Junts. Amb il·lusió, amb ganes. No només un festival musical, sinó fer del no res un lloc de trobada, el millor lloc de trobada de moviment. Juvenil, independentista, però no només juvenil i independentista. Una gran cita que any rere any es marcarà en vermell al nostre calendari. Probablement quan encara en tinguem 35. Per demostrar que podem aconseguir tot allò que vulguem fer. Tot allò que vulguem ser.

Amb il·lusió. Amb ganes. Amb valor. I amb sacrifici.
Amb la il·lusió que m'han transmès els meus i les meves companyes d'equip. Un equip format no només per 11 persones. Un equip format per moltíssimes més. Persones, currantes, d'arreu. Amb ganes que la lluita per l'alliberament del país continuï, amb ganes de prendre decisions, fermes. Avalades per l'experiència i per la suma de molts i moltes. Realistes. La millor opció; i sense fum, que no m'agrada.

La meva aposta? El meu equip. El nostre equip. Junts podem construïr el present i guanyar el futur. Només ens ho hem de proposar. I ja ens ho hem proposat.

Gràcies Oriol. Gràcies Anna. Gràcies Isaac. Gràcies Gerard. Gràcies Sílvia. Gràcies Ricard. Gràcies Jordi. Gràcies Àlex. Gràcies Marta. Gràcies Albert.
Gràcies a tots i totes. Sou el millor equip amb qui ho puc viure, fins ara i a partir d'ara.



*També moltes gràcies a totes aquelles persones que aquests dies ens han donat un cop de mà, i creuen en nosaltres. Totes elles ja formen part del nostre equip. I no només elles, perquè la suma fa la força.

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Ostres Òria.. que emotiu... m'han entrat ganes d'incorporar-me a les Jerc i tot!! hehe! :P

    (

    ResponElimina
  8. hehehe!

    Quan et porto la butlleta!?!?!?

    )

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)