el taxista simpàtic -i que parla català!!!-

Era tard. Però tampoc massa. I em feien mal els peus.
Abandonant la resta de la troup, eufòrica i amb ganes de més festa -la troup, no jo- i després d'un curiós concertillo de bar amb música en directe, agafava el primer taxi que passava per Balmes direcció al ja conegut pis semiprestat. Eren vora quarts de 4.

El taxista, molt simpàtic. Durant els escassos 10 minuts que va durar el trajecte vam estar conversant. En català. No un català perfecte, perquè el noi, amb trenes i pantalons bombatxos, tenia un accent que en denotava fàcilment una procedència estrangera.
De Guinea Equatorial, em va dir. I que tot just duia 2 setmanes a Barcelona -tot i que sospito que en aquest punt va mentir-.

S'esforçava per parlar el català de la millor forma possible, i de fet em va mostrar les seves ganes d'anar a alguna altra ciutat o poble on sentís parlar la meva llengua materna el 100% per aprendre-la millor.
Em va sorprendre. Em va encantar. No em va emocionar, però gairebé.

Tot, em va sorprendre. La situació. La conversa. Ell parlant en català. El taxista de Guinea Equatorial que feia 2 setmanes que vivia a Barcelona parlant-me tota l'estona en català. I m'entenia, sense massa esforç (aparent).

Em va sorprendre. Malauradament.

Em va sorprendre una situació que en el meu país, amb la meva gent, amb la meva cultura i amb la meva llengua, no hauria de sorprendre'm. Hauria de ser una situació perfectament normal.
Fem que ho sigui, de normal...: Clica, informa't i participa!