Dins, davant la llar de foc, la calidesa de l'ambient transmetia una suau i dolça serenor.
Era estrany.
Es coneixien de feia un temps, potser encara no un any, però havien coincidit força vegades i fins havien arribat a treballar junts.
Aquell vespre, sense saber-ho, era diferent.
Desprevinguts.
Eren noves persones. Desconegudes. Que s'anaven coneixent. Que anaven coincidint.
Mica en mica i conversa rere conversa.
Sentiments intensos despertant-se.
Un lligam. Estrany, de nou.
El verd de l'herba desapareixia entre el blanc i el negre.
Acabava l'altra.
També acudits. Somriures. Rialles. Complicitats.
Els segons, els minuts, les hores. Tot en un instant.
Intensa intensitat. M'agrada.
ResponEliminaViure vivint!
ResponEliminaA mi també m'agrada!