Els descobriments d'un concert solidari!

L'Aïda ballava rítmicament al so de la música al costat de l'Eloi.
Tenien una amistat forta, es notava. Parlaven, es miraven. Potser més que forta: de tant en tant ballaven carinyosament agafats. L'Eloi però, va reconèixer una coneguda -no en vaig esbrinar el nom- una mica més enrera i la va anar a buscar per ballar amb ella, també. A l'Aïda se li descobria la gelosia fàcilment. Ho observava i es posava a ballar amb moviments més sensuals al seu costat per cridar-ne la seva atenció.
Mentrestant, la cantant entonava les notes de L'enèsima cançó d'amor.

Aquesta escena no hauria d'haver captat la meva atenció. Però ho va fer.
Era dissabte a la tarda, no molt tard. Tres quarts de vuit, potser. Feia uns escassos vint minuts que havia començat la primera intervenció d'una llarga nit: La porta dels somnis cantava en el concert solidari a la sala Pasternak, organitzat pel ClubCAR Sant Tomàs.

El format era diferent al d'anys anteriors. Amb una amiga especulàvem sobre el per què.
Probablement -vam arribar a la hipotètica conclusió- perquè també les persones amb discapacitat intel·lectual, aquelles a qui principalment anava dirigit l'esforç i el benefici de la pròpia marató de concerts en poguessin gaudir. Començant-lo així, a les 7 de la tarda, ho podien fer, i a una hora no massa pròpia d'un concert, persones de totes les edats i de dificultats diverses es delaitaven -i es notava, que ho vivien, amb totes les seves forces- amb la música de diferents grups que interpretaven les seves pròpies cançons.

(A la imatge, un instant de Lexu's)

Tinc amigues i coneguts que han estat monitors al Club CAR de Sant Tomàs. La majoria de forma voluntària. Han participat i ajudat a una entitat dedicada a millorar el benestar de persones que ho necessiten molt, i que sovint són oblidades o apartades de la societat.

A través de l'esport i del lleure l'entitat augmenta el benestar de les persones amb dèficit intel·lectual, aconseguint diversos tipus de millores a nivell personal. D'una banda, a nivell físic: l'esport és bo per totes les persones, i garanteix una vida més sana i saludable; també a nivell emocional: activitats d'aquest tipus ajuden a sentir-se més bé anímicament, ho recordo de quan tenia temps per anar al gimnàs, que en sortia radiant; i també a nivell social: fomenta la participació en grup, la col·laboració i l'amistat.

Dissabte, per mi, no va ésser només una nit de concerts solidaris, va ésser una nit de descobriments, en tots els sentits.