diumenge, 30 de gener de 2011

Els descobriments d'un concert solidari!

L'Aïda ballava rítmicament al so de la música al costat de l'Eloi.
Tenien una amistat forta, es notava. Parlaven, es miraven. Potser més que forta: de tant en tant ballaven carinyosament agafats. L'Eloi però, va reconèixer una coneguda -no en vaig esbrinar el nom- una mica més enrera i la va anar a buscar per ballar amb ella, també. A l'Aïda se li descobria la gelosia fàcilment. Ho observava i es posava a ballar amb moviments més sensuals al seu costat per cridar-ne la seva atenció.
Mentrestant, la cantant entonava les notes de L'enèsima cançó d'amor.


Aquesta escena no hauria d'haver captat la meva atenció. Però ho va fer.
Era dissabte a la tarda, no molt tard. Tres quarts de vuit, potser. Feia uns escassos vint minuts que havia començat la primera intervenció d'una llarga nit: La porta dels somnis cantava en el concert solidari a la sala Pasternak, organitzat pel ClubCAR Sant Tomàs.

El format era diferent al d'anys anteriors. Amb una amiga especulàvem sobre el per què.
Probablement -vam arribar a la hipotètica conclusió- perquè també les persones amb discapacitat intel·lectual, aquelles a qui principalment anava dirigit l'esforç i el benefici de la pròpia marató de concerts en poguessin gaudir. Començant-lo així, a les 7 de la tarda, ho podien fer, i a una hora no massa pròpia d'un concert, persones de totes les edats i de dificultats diverses es delaitaven -i es notava, que ho vivien, amb totes les seves forces- amb la música de diferents grups que interpretaven les seves pròpies cançons.
(A la imatge, un instant de Lexu's)

Tinc amigues i coneguts que han estat monitors al Club CAR de Sant Tomàs. La majoria de forma voluntària. Han participat i ajudat a una entitat dedicada a millorar el benestar de persones que ho necessiten molt, i que sovint són oblidades o apartades de la societat.

A través de l'esport i del lleure l'entitat augmenta el benestar de les persones amb dèficit intel·lectual, aconseguint diversos tipus de millores a nivell personal. D'una banda, a nivell físic: l'esport és bo per totes les persones, i garanteix una vida més sana i saludable; també a nivell emocional: activitats d'aquest tipus ajuden a sentir-se més bé anímicament, ho recordo de quan tenia temps per anar al gimnàs, que en sortia radiant; i també a nivell social: fomenta la participació en grup, la col·laboració i l'amistat.

Dissabte, per mi, no va ésser només una nit de concerts solidaris, va ésser una nit de descobriments, en tots els sentits.

2 comentaris:

  1. Et refereixes al descobriment de: "Si ànec en anglès és duck, oca serà... ducky!". Gran descobriment, sí senyor!! :P

    ResponElimina
  2. hahahahah!

    També, també!!!! També descobriments sobre oques.. tot i que no acabo de recordar a què ens va venir la pregunta de l'oca...! XD

    )

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)