dimarts, 1 de febrer de 2011

carta a tu

Dolça xocolata:

Tu i jo fa temps que ens coneixem.
Hem passat alts i baixos. I també de tots colors.

De petites érem tan i tan amigues, que va arribar el dia que no et vaig suportar més, et vaig avorrir i t'evitava. No volia que coincidíssim enlloc.

Ja una mica més gran, vivint a Barcelona, una amiga en comú ens va tornar a posar en contacte. Sovint després de dinar, breus encontres. Ens vèiem de tant en tant. I algun cop fins i tot d'amagat.

El temps ha fet que cada cop ens tornem a fer més. Potser massa.
Els dies que visito els pares, a casa, sempre hi ets. A la feina, vestida d'un color o altre, acostumes a aparèixer. En alguns sopars d'amics, o a mitja tarda durant els caps de setmana, acostumes a venir acompanyada.

Però tanta coincidència darrerament, em fa replantejar la nostra relació.
Crec que per un temps hem de prendre certa distància.
Em sap greu, perquè m'agrades. Però certament, és el millor.


Esperant retrobar-te en un futur desitjant que tot torni a ser normal,
Òria

(PD. Perquè vegis que no t'oblido, em guardo una instantània teva)




3 comentaris:

  1. Òria, compartint amant!!! jejejjejejje. Jo tb hauria de distanciar-me'n una mica!!!

    ResponElimina
  2. hahaha! Que és bona!
    Ja em semblava a mi que de tant en tant estava amb algú altre... XD

    No et negaré, Ladyblue, que en tinc d'altres (com el fuet).. però la relació ja és diferent!

    I agafar distància... és difícil però no impossible! ;)

    ResponElimina
  3. Jo faig servir una crema del cos amb olor a xocolata, mmmmmmmmmmmmmmm boníssima!!! És com si mengessis xocolata però sense menjar-ne :P

    PD: per si t'interessa, és del Body Shop!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)