És que estava jo endreçant el cotxe, i la veig arribar, així amb una cara entre preocupada i riallera.. i em diu amb una expressió a la cara tota curiosa: és que tinc problemes domèstics!!!!
Així mateix és com em descrivia una meva amiga ahir per telèfon, en veure'm arribar a casa seva just després que haguessim anat a fer el got.
Efectivament, tenia problemes domèstics. No podia entrar a casa. Així de senzill i clar. La cremallera del bolso (nou de feia 2 dies!!!) se m'havia quedat travada, encallada, quieta; i amb les claus a dins. Les claus del pis, les claus de casa, les claus del pàrquing... totes, totes les claus, excepte les del cotxe. No podia fer res, no podia anar enlloc, no podia resguardar-me sota cap arbre.. així que vaig anar a Cals Homs. Allí tots, intentant obrir el meu bolso. La filla, la mare, l'amiga... i al final el pare, amb les alicates!!
Bolso obert, claus a mà... i quedant-m'hi a sopar!
Quina sopota més bonota eh¿?!!!
ResponEliminaSopota, bonota? que bé no?
ResponEliminaAixò de les claus és com una mena de martiri i més si se t'encalla la cremallera... jo d'ella, el forado si cal!
Mois!!!! Bonota, bonota!!! i no només la sopota!!!! ;p
ResponEliminaMortadel·la!!! Vaja si martiri... però em sabia greu carregar-me el bolso... era nou!!! acabat d'estrenar!!!! :(
Però solucionat... home, sweet home!!!
Interessant això de poder fer el xafarder en el teu bolso...
ResponEliminaLo Gaiter del Ges! Hola! ;)
ResponEliminaLa veritat és que quan vaig tirar la foto, ja vaig procurar que no hi sortís més que els clauers i les pròpies claus!!!! XD
Gaire cosa no hi pots veure dins el bolso...!
Però merci per la visita!