...i ja fa un any!

Ahir era el dia d'escriure, de comentar-ho, de parlar-ne, però anava de bòlit i a més, adormida.
Adormida pel Barça, pel gran partit que havia vist al Camp Nou, de l'emoció de viure els gols amb 70.000 culés més, amb les cantarelles (gràcies als amics de batxillerat, tinc una gran cultura dels càntics del Barça...) que entonàvem a l'uníson animant un gran equip. És per això que em va fer especialment il·lusió quan me la van donar. Que maca! De color blaugrana!

Potser perquè fa un any i un dia també era Sant Jordi, i a part de les roses, em vaig empapar de lectures, comprant un i altre llibre (m'encanta llegir, és una gran debilitat, tinc una autèntica biblioteca a casa!), vaig decidir també posar-me a escriure.

Obrir les tapes del blog, deixar lletres plasmades en un seguit de pàgines en blanc, transmetre el què penses, el què sents, el què vius. Qui ho llegirà? Tant és. Ho escrius per tu, perquè t'agrada, perquè et ve de gust. És clar que també ho deia en l'inici, a vegades, el millor és el silenci..