diumenge, 19 d’abril de 2009

Perquè sempre n'hi ha que estan com cabres..

Dijous amb ell ho recordàvem.
Va ser una excursió memorable, per tots els instants que vam viure, per tots els moments. Tot i que tampoc era res de l'altre món. Tothom qui té una bici, ho pot fer. De Rupit, a Girona.

Dos dies abans m'ho proposaven. Tot just ho improvitzaven. Jo, que a vegades no sóc massa conscient del que faig, vaig acceptar entre encantada i emocionada (també dubitativa!).

A les 7 de la tarda iniciàvem la marxa. El Torrent era el punt de quedada. L'Albert, en Joan, en Xevi, la Laura, la Marta, i jo mateixa. Alguns, experts ciclistes, d'altres, ciclistes amb prou feines.

Vam enfilar el camí direcció a Girona (tot i que ara, en la distància, no estic segura que fos direcció a Girona) mentre decidíem on passàvem la nit. Amb un plis-plas, el guia (i quin un!!!!!) ens proposava tres llocs. Cap a les Roques Encantades. Com que no ens ho havíem preparat gaire bé, el sopar va ser ràpid i curt. Una foguera per no passar fred, i un emplaçament curiós per passar la nit. Crec que vaig estar més estona pendent de la pendent de les roques, vigilant de no relliscar i caure, que no de dormir tranquil·la. I a les 7 del matí, tots dempeus sobre la bici. Quan vaig veure que travessàvem la carretera, just a uns quilòmetres de casa meva, amb la nit que havia passat...

Vam seguir endavant. Sense planell, sense mapa, sense res... Una mica inconscients? Sí. Fins i tot a algun punt em creia que restaríem perduts dies i dies... o com a mínim que no arribaríem a Girona a temps d'agafar el bus de tornada! No teníem cap camí marcat, camps a través, cap indicació, ara endavant, i tornant enrere. Perduts enmig de la Selva. Si arribàvem a agafar el carrilet, les vies verdes, ja estava, tot recte cap a la capital, però mentrestant...

Vam veure la llum, vam trobar la sortida, i vam agafar el carrilet a l'altura de Sant Feliu de Pallerols. A partir d'aquí, tot va ésser ben plàcid. Anar visitant els diferents pobles, trobant escenes curioses. Descansant de tant en tant, i sobretot, gaudint del paisatge i de l'experiència.

Vam aconseguir arribar a l'hora a Girona, amb la sorpresa en el moment de comprar els tiquets del bus... que no s'hi podien pujar bicicletes!
Va ser fantàstic. Divertit. Apassionant. Entretingut. Sa. Memorable. Diferent. Per repetir! Algú s'hi apunta aquest estiu?

Per cert, que la ruta del carrilet rep el nom perquè era el camí que seguia el carrilet que anava d'Olot a Girona. Posteriorment es va recuperar fent-lo transitable per bicicletes o caminant.

4 comentaris:

  1. Ara que em publiques que estàs com una cabra (que ja era hora), m'ha anat com anell al dit per posar-te una accepció que vaig trobar l'altre dia i que no sé perquè em va recordar a tu:

    òrria

    [de orri]

    f RAM Ovella munyida a l'orri.


    Segueixes segura d'haver-te canviat el nom encara? :D

    Un petó!

    ResponElimina
  2. Toni!!!! jajajaj!
    Que bo que ets! i alhora que cabrón (i ja que parlo de cabres... mai més ben dit!)

    M'ho has fet buscar i tot, per assegurar-me que no em fotis el pèl! Celebro que de tant en tant et recordis de mi! jajajajja
    Pero sí sí, convençudíssima de canviar-me'l!!!
    Tot i que potser, enlloc d'òria, me'l canviaré per rovironeta! jajajaj (recordes batxillerat... !!! brutal!)

    Una abraçada molt i molt forta!

    ResponElimina
  3. Jo no m'hi apunto, tot i que això de dormir a les roques encantades...m'agradaria(potser)
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Estic segura que t'agradaria Mortadel·la!!!!!
    Però un dia que després no haguessis d'agafar la bici!
    XD

    Podeu anar-hi a fer vivac una nit!!!
    Segur que us ho passaríeu genial, i gaire lluny no queda (per si es posa a ploure o...)

    Un petó reina!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)