observant la lluna

Enguany, el 2009, és l'Any Internacional dedicat a l'Astronomia.
Datat del 1609, es commemora que fa just 400 anys, Galileo Galilei va usar per primera vegada el telescopi per observar el cel. A través del seu telescopi de 20 augments (amb una tecnologia molt diferent a la d'ara) observa la lluna i els seus cràters; observa Júpiter i els seus satèl·lits. Com ha acostumat a passar sempre en aquests casos, se'l va prendre per boig en afirmar les seves pròpies (i correctes) teories totalment contràries a les de l'Església. Va ser jutjat per la Inquisició, però se li perdonà la vida a canvi de la seva retractació. Tancat en arrest domiciliari va seguir estudiant el cel.

Molt resumit, això és el que ahir a les 10 de la nit aprenia, al costat d'uns amics i un telescopi (més avançat que el de Galilei) observant la lluna i Saturn. No em demaneu per què, però es veu que ahir era un dia propici per veure-ho bé. Hi vam anar a Roda, a la Plaça de l'Esquerda, en una activitat organitzada per l'ACTER (Amics de les Ciències de la Terra i de l'Espai) dins el marc de les 100 hores d'astronomia.

La lluna impressiona. Opinió personal. No només aquells dies que està plena, rodona, immensa. Perfecta. També un dia imperfecte, com el d'ahir. A través d'un telescopi pots veure'n els cràters, les muntanyes; identificar-ne el seu relleu... Tan lluny i tan aprop.

i parlant de la lluna, no puc evitar pensar en una entrada que vaig llegir un dia, d'algú que en parlava... la lluna en un cove!

Per cert, com a curiositat, ho sabíeu sempre veiem la mateixa cara de la lluna?