Aquest, no ha estat un cap de setmana de grans viatges. Tampoc de grans sortides, ni de grans festes discotequeres. No ha estat un cap de setmana amb grans compres, ni tampoc grans excursions.
Ha estat però, un gran cap de setmana. De petits detalls. De petits plaers.
Una trobada, per una, inesperada. Sorpresa. L'emoció a la seva cara.
Rebre al mòbil la foto d'una nena que té hores. La Bruna. La il·lusió i la innocència.
Un sopar íntim amb una amiga. Un toc de vi. Xerrar, escoltar, conversar, parlar. La confiança. L'amistat.
Una partida de cartes sorpresa, entretinguda. Amb trampes (meves), i encara perduda. Tancant el local.
El manta hores i hores, ja desperta, al llit. Una ullada de sol (molt tímida) entrant per la balconada.
Un cafè a la tarda a la plaça. Comprant llaminadures. Assaborint llaminadures.
Una dutxa d'aigua calenta. El xampú, amb tocs de blau encara, lliscant esquena avall.
El punt final. Al llit. Abrigada fins dalt. Una bona lectura.
Un post bonic, d'amistat, retrobament i d'alegria!... val una vida. Ho celebro.
ResponEliminaSí!!!! Això de val una vida... m'ha agradat Mortadel·la!!!
ResponEliminaA vegades no cal tenir grans experiències per passar-ho bé! Hi ha petits detalls que t'omplen i et fan valorar molt positivament la vida!
Una abraçada bonica!