memòria fugaç

Ahir, tard però d'hora per ser un divendres. Tranquil·la, caminava pels carrers de Vic tornant pausadament a casa, sense pressa. Observava atenta, mentre avançava, el carrer de Gurb. Fent un esforç de memòria, intentava recordar com era fa un temps, no pas massa, la fesomia d'aquest cèntric carrer.

L'intent, en va. No me'n vaig sortir. Era un carrer estret, però... com n'eren les voreres? Hi havia dos nivells, però.... on es separaven? Els cotxes sempre hi mal-aparcaven (com ara), però... com i a on?

No sabria concretar quant de temps en fa de la remodelació. Em diguessin 3 mesos, m'ho creuria. Me'n diguessin mig any, m'ho creuria. Me'n confirmessin un any, m'ho creuria. El temps passa sense aturador, i en el meu cas, sense massa consciència de temps. Una memòria fugaç.

Mentre rumiava amunt i avall, em va venir al cap una tarda d'un mes d'agost plujós, que me n'anava a Roses a passar-hi uns dies. Una foto. L'Ariadna i jo, sota la pluja, somrient, enmig del passeig. Un Rambla del Passeig totalment diferent a l'actual. Potser perquè hi vaig passar moltíssimes vegades amb el cotxe, mentre me'n treia el carnet, l'antic passeig el tinc guardat a la memòria. Les escales. Els coloms. Les rajoles de terra, de diferents colors dibuixant una senefa. Els dos carrils, separats pels grans arbres. L'entrada, amb el quiosc. Un gran passeig.

I mentrestant... el carrer de Gurb. Com era el carrer de Gurb?

ps. Mortadel·la! Confio que ho llegiràs... Avui, a les 8 del matí ha nascut en Joel!!!! En Peyu i la Marta han sigut pares!!!!