diumenge, 15 de març de 2009

d'un gra de sorra... (o de calç)

Les obres avancen. De pis a pis. Ja n'hi ha un de fet. O millor dit, un sostre, un forjat. Perquè el pis en sí, ara per ara està ben buit. Ja arribarà l'hora de començar a dibuixar plànols (que si la cuina, l'habitació (o habitacions?), la sala d'estar i potser també un rentador). De moment, però, el forjat ja el tenim. I també una bastida, parada davant de la façana.

òria - De la façana? Com que de la façana? Què hi fan a la façana?
agustí - Doncs treure-hi l'arrebossat exterior.
òria - Com que treure l'arrebossat exterior? Per què?
agustí - Perquè és perillós. Imagina't que algun dia, en cau un tros sencer al damunt d'algú. Els problemes que hi tindríem llavors! Ara que estem d'obres, aprofitem!
òria - Però si just l'arrebossat és la gràcia de la casa, i del poble!!! Que mica en mica en deixem perdre l'encant!


Més o menys ha estat aquest inici, el d'un gra de sorra, o de calç millor dit, just la calç amb la que fa una pila d'anys arrebossaven les gruixudes parets de pedra (alerta, parets de més de 60 cm.) per protegir-les, i conjuntament amb l'argila que es posava des de l'interior de la casa, per consolidar-les i fer-les més resistents, el que ha iniciat avui a casa, una petita discussió (o millor dit, un intercanvi d'opinions), sobre el poble de Rupit.

Rupit, per qui no ho sàpiga, és el meu poble, del que me'n sento molt orgullosa, del que sempre en presumiré. Poca gent pot dir com jo que és rupitenca (tenint en compte les dimensions de la vila...). Però mica en mica va perdent l'encant, l'encant d'una vila que estant enmig dels seus carrers empedrats et transporta a una època anterior. Tot és pedra com diu la cita. Rupit és pedra. Però pedra vella, i precisament per ser vella, té encant.

De què serveix que reconstruïm una casa que hem tirat a terra, pedra a pedra, amb la mateixa pedra de la pròpia casa? Per més que ho vulguem simular, mai serà autèntic, i just l'autèntic és el que transmet sentiment i encant.


La meva pregunta: on es veu, la pedra en aquesta foto?
La meva resposta: pràcticament, enlloc! A la font, que ja no existeix...

7 comentaris:

  1. Doncs anem a tirar pedres els que volen pedres!!!!

    ResponElimina
  2. jajajaj! però si a Rupit sempre t'hi hem tractat molt bé!!!! Si fins i tot et comprem croissants de xocolata!!!! (clar que una cosa és que te'l compri, i l'altra que te l'acabi donant sense fotre-me'l jo abans!) XD

    ResponElimina
  3. hi ha molts pobles que s'han carregat el seu esperit en destruir el seu patrimoni arquitectonic... d'aquí unes dècades el voldran retrobar...

    ResponElimina
  4. Et dono la raó... L'encant de les coses, aquelles tant nostres, sempre marxen...

    ResponElimina
  5. Jordi, durant el projecte fi de carrera, i donat que feia una rehabilitació d'aquesta casa en qüestió, faig fer molta i molta recerca, de pobles amb característiques similars (és difícil) a les de Rupit, i com s'hi havien fet les obres d'arquitectura i d'interiorisme, per tal d'adequar allò nou, en l'antic... S'han comès autèntiques barbaritats!!!! Sap greu...

    Mortadel·la... i doncs.. com acabarà el nostre estimat Rupit??? El dia que hi pugis, veuràs això, una bastida davant de casa!!!! :(

    ResponElimina
  6. Nena, ja heu posat en marxa el teu projecte?

    ResponElimina
  7. Gemma, nina! Hem posat en marxa les obres, però no el meu projecte.. :( El projecte que vaig fer jo, era una casa íntegre de 3 pisos per una noia jove... ;p
    No sé si els meus pares hi estarien d'acord que el portessim a la pràctica!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)