d'un gra de sorra... (o de calç)

Les obres avancen. De pis a pis. Ja n'hi ha un de fet. O millor dit, un sostre, un forjat. Perquè el pis en sí, ara per ara està ben buit. Ja arribarà l'hora de començar a dibuixar plànols (que si la cuina, l'habitació (o habitacions?), la sala d'estar i potser també un rentador). De moment, però, el forjat ja el tenim. I també una bastida, parada davant de la façana.

òria - De la façana? Com que de la façana? Què hi fan a la façana?
agustí - Doncs treure-hi l'arrebossat exterior.
òria - Com que treure l'arrebossat exterior? Per què?
agustí - Perquè és perillós. Imagina't que algun dia, en cau un tros sencer al damunt d'algú. Els problemes que hi tindríem llavors! Ara que estem d'obres, aprofitem!
òria - Però si just l'arrebossat és la gràcia de la casa, i del poble!!! Que mica en mica en deixem perdre l'encant!

Més o menys ha estat aquest inici, el d'un gra de sorra, o de calç millor dit, just la calç amb la que fa una pila d'anys arrebossaven les gruixudes parets de pedra (alerta, parets de més de 60 cm.) per protegir-les, i conjuntament amb l'argila que es posava des de l'interior de la casa, per consolidar-les i fer-les més resistents, el que ha iniciat avui a casa, una petita discussió (o millor dit, un intercanvi d'opinions), sobre el poble de Rupit.

Rupit, per qui no ho sàpiga, és el meu poble, del que me'n sento molt orgullosa, del que sempre en presumiré. Poca gent pot dir com jo que és rupitenca (tenint en compte les dimensions de la vila...). Però mica en mica va perdent l'encant, l'encant d'una vila que estant enmig dels seus carrers empedrats et transporta a una època anterior. Tot és pedra com diu la cita. Rupit és pedra. Però pedra vella, i precisament per ser vella, té encant.

De què serveix que reconstruïm una casa que hem tirat a terra, pedra a pedra, amb la mateixa pedra de la pròpia casa? Per més que ho vulguem simular, mai serà autèntic, i just l'autèntic és el que transmet sentiment i encant.


La meva pregunta: on es veu, la pedra en aquesta foto?
La meva resposta: pràcticament, enlloc! A la font, que ja no existeix...