Has estat en un no-lloc?

Estic convençuda que la resposta és sí, sense saber-ho!

Sembla una pregunta sense cap mena de sentit. Com pots haver-hi estat si no és un lloc? Però és una qüestió plena de sentit, i és que no és el mateix dir que no és un lloc, que dir que és un no-lloc! L'ordre dels factors, aquí sí que n'altera el resultat.

He passat un parell de dies a Madrid, i he estat a un munt de no-llocs, tots diferents entre ells. Un aeroport, vàries estacions de metro, una estació de tren (a la imatge, la d'Atocha), més estacions de metro, i un altre aeroport.

Són zones de pas, zones on no estableixes una vida, un dia a dia, on et relaciones (o no!) amb un munt de gent desconeguda, amb qui intercanvies mirades, moments, converses, zones on vius només uns instants. Espais de trànsit entre un lloc i un altre. Espais que no són el teu objectiu.

A les 5 de la matinada (i és que quines hores!) a l'aeroport de Girona. Sorpresa, hi observo moviment alhora que altres dormen en sacs de dormir (!!!), i alguns conversen animadament davant d'un carregat cafè amb llet. Una mica més tard, a les 8 a l'aeroport de Madrid, enorme, l'ambient és més tranquil (o potser és que les dimensions fa que la gent estigui més dispersa?). A ambdós aeroports, en un instant, es troben un munt de persones que potser mai més tornaran a coincidir.

A vegades, però, aquests no-llocs es converteixen en llocs. L'aeroport de Girona (realment Girona-Costa Brava) no només és un espai de trànsit entre un lloc i un altre (entre Vic i Madrid), també és l'objectiu d'aquell treballador, que a les 5 de la matinada i darrere un mostrador, ha d'atendre a desenes de viatgers que es dirigeixen a un altre lloc (lloc?).

Tot plegat sembla un joc de paraules. Potser ho és. El significat de les paraules és complex, a vegades. Dels no-llocs, però, en parla Marc Augé, pioner d'aquest concepte, aquí i aquí.