Top manta. Disfressa... o no!?

Dissabte, una gran nit. M'agrada fer teatre, segurament per això en època de Carnaval m'ho passo realment bé. Em poso en el paper... tant, que fins i tot em miraven malament. Ho vam comentar amb un "compi" de disfressa. La idea era original, no es pot negar, anàvem de "Top manta". La gent reia, quan ens paràvem davant d'un grupet i muntàvem tota la parada, amb el conseqüent numeret... però de cop al crit de:

-rellotgeeeeees, despertadooooooors, tot a pilaaaaaaaaa, tot a pilaaaaaaaaaa
o bé:
-una floretaaaaaaaaa, dos euros una floreta per la senyoretaaaaaaaaaaaaa, una floretaaaaaaaaa

veies un parell de cares enfadades, dient que no.... (es creien que érem autèntics Top Manta!?) probablement tenint en compte els temps que corren, en època de crisi, no hagués estat tan estrany que la nostra disfressa no hagués estat precisament una disfressa.

A la feina, el mateix dissabte al matí en parlava. El meu cap em deia que no calia que ens maquilléssim, ni que busquessim gaires coses i segons què... Que també podíem fer de top manta, vestits de 21 botó i corbata. Potser és cert.

Tal com ens ve el vent contra la cara, d'aquí 4 dies el més alt executiu anirà amb el maletí a la mà... venent Cd's pirates. I no és broma!

Per cert! Al crit de AGUAAAAAAAAA! marxàvem corrents! Una coreografia molt ben estudiada!