Aquesta és la frase que em deia ahir una amiga quan marxàvem ja de Torelló, del Senyoretes i Homenots 2009 i del ja famós "Yes, we can".
Nosaltres, amb els amics i amigues, feia dies que en parlàvem, que ens havíem posat en el rol del gènere contrari, que entonàvem en veu contrària els tòpics d'uns i altres. Correus electrònics anàven amunt i avall parodiant el sexe contrari, com una gran majoria ho feia ahir a Torelló.
La veritat és que per més igualtat de gèneres que busquem, en la majoria de casos els homes i les dones som diferents. Segurament a causa del pas del temps, a causa de l'educació que hem anat rebent, a tot allò que ens ha acostumat l'entorn, a la rutina... En termes de caràcter i en temes organitzatius som diferents (*cal remarcar que aquí parlo des del meu entorn més proper):
En una mateixa situació abans d'un viatge, per exemple...:
-HOME: Ja ho trobarem, encara queden molts dies...
-DONA: Ostres! Que només queda una setmana. Quedem per fer un cafè al Zèfir, i fem una llista de tot el què necessitem i de com ens organitzem?
Estic convençuda (de fet ho sé) que no tots els casos són així. Per això cadascú és com és, i no hi ha cap persona igual, sigui d'un gènere o d'un altre, tot i que evidenment hi ha alguns patrons més marcats dins el món d'homes, i d'altres dins el món de dones.

Així que... Per la igualtat, des de la diferència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)