Tinc una amiga (sí sí! costa de creure, però és cert!) amb qui anem a temporades.
A estones som "inseparables". Cul i merda. Quedem matí, migdia, tarda, vespre i nit.
A estones, necessitem distància. Ens passem tres setmanes veient-nos un únic dissabte al vespre, i res més.
Malgrat tot som bones amigues. Sabem l'una de l'altra que hi som, encara que no hi siguem.
Ambdues som uns cracs jugant juntes al Shangai. Ens coordinem molt bé i ens compenetrem.
Clicant sobre la imatge, hi podràs jugar!
A estones som "inseparables". Cul i merda. Quedem matí, migdia, tarda, vespre i nit.
A estones, necessitem distància. Ens passem tres setmanes veient-nos un únic dissabte al vespre, i res més.
Malgrat tot som bones amigues. Sabem l'una de l'altra que hi som, encara que no hi siguem.
Ambdues som uns cracs jugant juntes al Shangai. Ens coordinem molt bé i ens compenetrem.
Clicant sobre la imatge, hi podràs jugar!
PS. Cal dir que nosaltres hi juguem amb pantalla tàctil a les típiques màquines que pots trobar a Pockets, a l'InSitu, etc. Segur que si ens hi busques, ens trobes en els millors records!
Eps, "dama de shangai", molt bona l'observació que has fet sobre les sabates! Ha estat mescla de casualitat i curiositat (les sabates del bluesman tenien el seu mérit...)
ResponEliminaEspero tenir una estona més tard i com a resposta al teu comentari, explico d'ion em vé això de les sabates...
De moment, però, merci per les teves lectures i bones festes!
JM Bru
Tens una amiga¿?¿? Estrany fenòmen!
ResponEliminaLa amistat amb aquesta persona deu ser com la del Shangai, només hi pots jugar a estones perquè sinó.... et tornes ludòpata, o te'n canses, o... ja ho diuen... totes les masses piquen, tots els abussos fan mal...
A reveure...