fenòmens estranys a Ventdeplà!

Avui m'he despertat amb una reflexió esplèndida (he de reconèixer que de tant en tant em passa!).

Tradicionalment sempre m'he mirat les sèries de producció pròpia de TVC (El cor de la ciutat, Laberint d'ombres, la mítica Nissaga de poder...). A l'actualitat, la veritat és que per manca de temps i d'afició, no les segueixo gaire (per no dir gens). Ni tan sòls Ventdelplà (o Ventdelpal com diu una amiga), tot i que darrerament, per coincidències d'estar a casa els pares o casos similars, podria dir que ho he vist un xic.

He constatat que són sèries poc reals. I ja no ho dic per la trama pròpia de la sèrie (perquè tingui ganxo han de ser verossímils però amb un punt important de ficció), sinó pels noms. Realment hi ha algú que no tingui cap nom repetit en el seu entorn?

La meva germana es diu Marina, igual que la meva companya de feina; és justament en el meu lloc de treball on hi tinc dos companys que es diuen David, de la mateixa forma que un parell d'amics meus. El meu pare es diu Agustí, hi és en el seu poble de naixement (que alhora és el meu) on aquest nom abunda. Fins un any abans d'anar a la universitat no coneixia ningú més que es digués com jo, però llavors, vam començar a sortir com bolets i vaig compartir pis amb una Glòria, alhora que anava a classe amb una altra, i de rebot en coneixia una més, amiga d'una amiga, que a una seva cosina li van posar Òria. La meva mare, que es diu Dolors, no coincideix només de nom, sinó també de cognom amb una seva cosina, i vés per on, es diu igual que la meva tieta (per part de pare). Fins i tot un cognom del meu pare és igual a un de la meva mare(això ja és més estrany), tot i no ser parents (o molt llunyans), fet que provoca que jo tingui els dos cognoms igual que el pare, tot i que un és de la mare.

Imagino que a Ventdelplà, en el moment de néixer, els pares deuen anar a l'Ajuntament i allí assegurar-se que no hi ha ningú més que porti el nom que just volen posar al seu fill o filla. Parant una mica d'atenció a la sèrie es pot observar que només hi ha un Julià, una Nuri, una Teresa, una Isona, un Jaume, un David, una Marcela, un Ramiro, un Biel, un...

(Bé! M'ha vingut al cap una excepció, i és el cas del Fèlix, però van posar-li el nom a la criatura, quan ja s'havia mort el pare...)