dimarts, 23 de desembre de 2008

absències

Avui hauria fet 25 anys.
Un quart de segle.

Tot i ser de cursos diferents no ens portàvem ni dos mesos.

Quan vaig començar a treballar a l'empresa, aviat farà dos anys, ell estava a Brasil passant-hi uns mesos. A mi tothom em parlava d'ell, me'n deien meravelles, i a la seva tornada, quan "me'l presenten" ens quedem tots dos: no... si ja ens coneixem!

No se m'havia acudit en cap moment fer una associació de noms i cognoms. El coneixia ja de l'escola, on havíem coincidit. També el coneixia de més endavant, d'haver sortit amb una amiga meva.

Però ara, malauradament també recordo aquell dia que, de vacances estant, em van trucar per dir-me la tràgica notícia. Les bosses que duia a les mans em van caure a terra i els ulls se'm van negar. No m'ho creia. No m'ho podia creure.

Recordo el sopar de Nadal d'ara fa un any. Aquest any no n'hem fet. La seva absència hauria estat massa present.

Conec dues persones que avui és el seu aniversari, però sincerament m'és un xic difícil pronunciar els mots per molts anys...

1 comentari:

  1. Volia escriure un missatge. De fet, ho estic fent. Sense saber què dir (normal en aquestes situacions). M'has tocat la fibra. Sense haver-lo conegut a ell, però coneixen-te a tu.

    Jo, optimista i animat de mena, se m'acut dir-te: GAS, ÀNIMS, FORÇA, EMPENTA!! Que sou capaços (i capaces) de superar això i més!!

    una abraçada, la lluita continua. Els que hi som, no podem abandonar.

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)