dimecres, 1 d’octubre de 2008

Un dia d'hivern a Vic

Alguns racons deu tenir de bells i bonics la ciutat de Vic perquè any rere any la boira ens faci visita, s'instal·li i ens faci companyia durant una bona temporada.


Potser la Plaça Major, tan quadrada però acollidora, amb cadascun dels edificis que la rodegen d'alçada i color distint al del seu costat; potser el Temple Romà, tan imponent i noble enmig de carrerons estrets i desdibuixats; o potser, més que Vic, els vigatans.

La qüestió és que avui, amb més calma de la que m'és habitual, he sortit del llit (no m'he fixat si amb el peu esquerre) i abans que res, he obert les cortines. Un ambient gris i trist impregnava els cotxes que impacients, parats davant del semàfor esperaven. Un calfred m'ha recorregut de dalt a baix. Ha arribat la boira, he pensat, i amb ella, el fred.

Boira: Extensió més o menys gran d'aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d'aigua provinents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra i reduint la visibilitat horitzontal a menys d'un quilòmetre.
Tipus de boira: boira baixa, assolada o aterrada, boira encelada, boira gebradora, boira pixanera, ploranera o roinera, boira terrera, boira d'advecció i boira marítima.

Diccionari de la llengua catalana. Segona edició.

Institut d'Estudis Catalans.

3 comentaris:

  1. Gracies!!
    necessitava veure una mica Vic des daki!!
    Ara k...no et keixis del fred ni boira ni mandongues...i sino...ja tho trobaras kuan vinguis aki!

    petons!

    ire

    ResponElimina
  2. jajajaj!!!
    Que ets bona, Irene!!!
    Si vols aniré a tirar una foto de casa teva, pk la vegis també des de Groningen!!!!
    Per cert! Ja tinc els bitllets comprats!!!! Ara ja només falta demanar festa a la feina... ;p

    Un petó, carinyo!

    ResponElimina
  3. Ei bones,
    Òria sempre que et llevis amb boira, intenta abraçar-la. T´ajudarà a entendre-la i poc a poc et captivarà. El millor indret per copsar-la i entendre-la és al banc del temple romà al punt de la mitjanit. Allà, quan el fred és intens, i la ciutat dorm, la boira t´abriga i el silenci s´esmicola en mil records. Prova-ho un dia. Ep, i si per casualitat ens hi trobem, la farem petar una estona. Per cert, tu que també ets reflexiva, creus que existeixen les casualitats??

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)