dimarts, 30 de setembre de 2008

Tens taula per menjar?

D'acord, doncs ja vindrem un altre dia que avui ja hem sopat!

De tant en tant va bé fer el burro, i com que ahir en tenia ganes, essent prop de les 9 del vespre vaig agafar el telèfon per trucar la companya perfecte per l'ocasió. Anem a sopar (juntes) esporàdicament, un cop al mes, o depenent de la disponibilitat de cadascuna. Normalment ens és difícil trobar el dia. Ahir tan sols despenjar el telèfon em va dir: -que vols anar a sopar?-. Perfecte!

Ens trobàvem 5 o 10 minuts després i decidíem anar a sopar a El Bohemi, potser perquè una mica d'esbojarrades i bohemies "ho som" les dues. Aquesta, si més no, devia ser la impressió que va tenir el cambrer, de nosaltres.

Hi havia lloc de sobres, així que per estar més amples vam seure en una taula de 4. Una al costat de l'altra. [(¿?)] Vam fer tonteries, moltes tonteries, i sobretot vam riure molt. Marxant (ballant) em vaig girar d'esquitllada descobrint el cambrer mirant-nos tot sorprès. Potser a El Bohemi no hi podrem tornar a anar...

Instants d'aquests s'han d'aprofitar i valorar. Massa mals moments i desil·lusions ens porta la vida com per deixar passar moments de rialles i felicitat.

4 comentaris:

  1. òria: ahir et vaig deixar una nota d'una senyora que volia que la truquessis pel tema del marbre.La vas veure?

    ResponElimina
  2. ara vinc, m'ha dit en Manel que pugi. Després continuem aquesta conversació.

    ResponElimina
  3. l'oria portava la camisa del reves!!

    ResponElimina
  4. Xurri!!!!!!!!!

    ja veig k tot va tirant (més bé o malament però tirant!!!) jo per aki molt bé..ara mateix està plovent a fondo...i em sembla k ja no pararà fins la primavera...

    petonssssss

    IRENE

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)