de vic? de rupit? del món!

Potser el títol recorda les tendències actuals de globalització. Certament la manera de viure, de moure'ns, de treballar, i de moltes altres coses (fins i tot la manera de cuinar i de fer les cuines, i ho esmento pensant en la meva faceta laboral), han evolucionat d'una manera trepidant els últims temps. És evident que la globalització hi té molt a veure (també en les cuines, que les tendències vénen d'Itàlia!), però aquesta entrada, amb aquest títol, la faig pensant un xic més en mi, amb un toc i un punt de vista més personal.

-D'on ets?
[d'on sóc? Ho medito un moment.]

És una pregunta que se sol fer; fins i tot potser la descriuria com una de les preguntes rutinàries de la vida. En el meu cas concret no en sé massa la resposta. O potser interiorment sí..

Fins els 2 anys vaig viure a Vic, en un pis petit del Carrer Nou. D'aquesta etapa pocs records en tinc, i els que tinc, són recordats a través de fotografies. Per circumstàncies de la vida, ens vam traslladar a viure a Rupit, però no a la casa familiar de tota la vida i de generacions passades, que aguanta encara (sense vida, un xic trista) sota el castell, sinó als afores, a Pruit. Tot i la infantesa, en aquell moment la vida la tenia "muntada" ja a Vic, així que l'escola no la vaig canviar. Durant 16 anys vaig fer dia sí, dia també, els 33 quilòmetres que uneixen la capital osonenca amb el poble que limita la comarca amb la veïna Garrotxa. Arribats a aquest punt, com a urbanita que sóc, 4 anys de vida universitària els vaig passar a Barcelona movent-me entre Guinardó, Sants, Sarrià i l'Eixample. 4 anys que no canviaria. Barcelona és una ciutat genial. Però un cop finalitzats els estudis, el punt d'inflexió.

D'on sóc? Sóc de Rupit. Me l'estimo. Hi faig teatre, hi tinc amics i amigues, també la família, hi pujo sovint, conec la gent, sóc de Rupit!

D'on sóc? Sóc de Vic. Hi visc (en un pis petit), hi treballo, hi tinc amics i amigues, hi surto les nits del cap de setmana (i també algunes altres), conec part de la gent, sóc de Vic!

Ostres.. com m'agradaria dir que també sóc de Barcelona. L'enyoro! De tant en tant faig una escapada de cap de setmana, una petita estada, i m'encanta.

Resumint, que sóc de Vic... sóc de Rupit... sóc del món!

*Jesús.. finalment tens la resposta!