dimarts, 13 de maig de 2008

En el pis petit...

Mirar la televisió mentre faig la crema de carbassó que tant m'agrada, escoltar música mentre m'estic dutxant, estendre la roba i xafardejar què estar passant pel carrer mentre sento la rentadora centrifugar a tot drap..

Sempre m'ha fet gràcia la frase:
En el pot petit, hi ha la bona confitura.

Ara, aplico la dita al meu pis: en el pis petit.. Però en cap cas fent referència a mi mateixa, sinó a l'espai. Ho reconec, en part és una presa de pèl. És un pis petit pel que em cobren massa, no arriba als 30 m2 (tant que parlaven de les dimensions dels pisos fa uns mesos), però certament que jo l'aprofito!
Aquest passat dissabte semblava un restaurant, amb el llit plegat fent de "sofà", amb 2 cadires de fusta i 3 de plegables, aviat vaig tenir preparat el dinar per 6, i de nou al vespre, racció per 6 més...

Fa escassament un any i mig que hi visc, i me'l sento de gust com la meva casa! Potser és poquet temps (tenint en compte que en tinc 24, d'anys!), però hi he viscut ja força vivències i moments.

De nou, un apunt final: com deia aquell anunci que a principis d'any tan sovintejava per la tele i per la premsa escrita... "No és qüestió d'un pis petit, és qüestió de responsabilitat gran"

2 comentaris:

  1. Hola bonica! com que interioriste...No! si ja ho dic jo que tots els que ens avenim sóm, si fà o no fà, del mateix ram!

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha qui s'enxufa a menjar un plat de caldo, no? I perquè no a fer unes creppes!
    El dia que em dissenyis la meva mansió ja t'hi faràs una habitació per a tu!!

    hehehe

    Somiar és gratuït!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)