Girona, un florer gegant!

Avui, inclemències del temps, no he pogut anar a la platja com tenia previst. Però com que sempre hi ha un plàning alternatiu, de bon matí amb el clio i una amiga hem fet eix direcció Girona.

Després de passar per l'espai Gironès a fer un tomb per les botiguetes i un cop dinades i ja firades, hem fet via Girona capital on ens hi esperaven, per sorpresa nostra, un munt de flors i un parell d'amigues.

Altres anys n'havia sentit a parlar, l'exposició Girona en flor, però mai hi havia anat a petar. Avui sense saber-ho, sí! Indrets varis de la ciutat transformats en centres d'art, en petits racons plens de flors, les escales de la catedral convertides en un immens jardí, el parc dels [jueus o alemanys, mireia?] amb figures estranyes perdudes pel mig, rodejades d'un ambient autènticament floral.

I perdut en una petita entrada, un escrit...

dos móns..
el món sensible: realitats particulars, canviants, múltiples, que neixen, duren i moren, i es capten amb els sentits
el món de les idees: realitats intangibles, eternes, immutables, que es troben més enllà del temps i de l'espai, un món abstracte al qual s'hi arriba a través del camí del coneixement