Tres mesos i un dia

La proximitat de l'estiu no és tan evident com fa uns dies malgrat el que marca el calendari.

Dies enrere feia un sol esplèndid que convidava a sortir de casa i a bellugar-se. Pel contrari, aquest ha estat un cap de setmana gris i plujós (que benvinguda sigui l'aigua). Tot i això, les propostes de viatges i d'activitats per aquest estiu no van a la baixa.

Sentir de gent que va de viatge aquí i allà, a Tailàndia o a Irlanda, a Praga o a Nova York, fa que una es replantegi també aquest període estiuenc. Les ganes de viatjar hi són, naturalment, però l'economia de butxaca és més dèbil. Fa un parell de setmanes rebutjava (amb dubtes) la proposta d'anar 10 dies a Nova York. En ment tinc, en canvi, anar a visitar uns amics a Irlanda. Dissabte per part d'unes amigues se'm proposava anar a Eivissa, i el dia anterior se'm comentava que tinc fins el proper dijous per decidir si vaig a Praga.

De viatges, com de persones, n'hi ha de molts tipus. El viatge que fas amb una colla d'amics a una capital europea per conèixer món, el viatge que fas tu sol amb la maleta a l'esquena per renovar ànims, el viatge desorganitzat que fas amb un cotxe de lloguer per passar els dies amb bona companyia, el cap de setmana pagat a un balneari...

Però l'estiu no es redueix a fer un viatge, com les vacances no es redueixen a descansar. Així que el més probable és que, amb l'excepció d'algun viatget al País Basc francès, o la visita a Irlanda, em quedi aquí a aprofitar les activitats que es faran, que n'estic segura, no en seran poques.