quieta, immòbil

Aquella tarda d'abril el cel començava a agafar un color roig intens. Malgrat els pocs núvols, s'intuïa una primavera plujosa.

A l'habitació d'aquell 3r pis on sonava una melodia enganxosa, ella reposava quieta, gairebé immòbil, damunt del llit. En el pany de l'entrada començaren a girar unes claus. La porta es va obrir amb un xerric imponent. Algú va entrar tranquil·lament a l'estança, i el silenci es va fer de nou.

Ni una paraula. Ni una salutació.

Restant quieta en el mateix lloc encara, sentí un suau brunzit. De sobte, començà a percebre la olor d'un perfum estrany. Sols va tenir uns instants per veure els mots que en vermell estaven escrits en aquella etiqueta.

Després, va tancar els ulls lenta i delicadament, sense poder aixecar, mai més, el vol.