feliç...

Ahir a les 8, hora que finalitzava de treballar, vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar cap a Manresa. Havia posat la ràdio, però les ones no m'eren favorables, i sentia només les cançons a mitges, així que vaig agafar la primera cinta de cassette (sí... encara vaig amb cassettes!), i vaig prémer el play.
Una cançó. La cançó.

Que des que comença el dia
fins a l'hora de dormir
una veu tendra i senzilla
endolceixi el teu camí.

Que malgrat les ganes boges
de trucar-te que ara tinc
cap paraula, cap penyora,
entorpeixi el teu destí.

Que la sort que ara et gira l'esquena
et retorni l'amor que fins ara has donat.

Que les hores compartides
et provoquin un somrís;
ara que ja no m'estimes
tan de bo siguis feliç.

Ara que ja no m'estimes
per favor, sigues feliç.

Feliç
Els Pets [Agost]