olors

M’estic llegint “El perfum”, de Patrick Süskind (traducció al català de Judith Vilar). Sempre n’he sentit molt bones crítiques, (web recomanada) i ara m’he decidit a endinsar-m’hi. Passo per la meitat. Del tros que n’he llegit em fascina la forma de l’autor per descriure una olor, com aconsegueix fer-te’la sentir i viure tan sols a través d’uns mots i unes paraules.

El passat dissabte una amiga tornava d’Andorra, a la seva arribada li vaig preguntar què s’hi havia comprat (és un lloc no indicat per les persones consumistes com jo, que n’hauria tornat carregada de bosses). Em va sorprendre en dir-me que només n’havia portat una colònia.

Avui a les 8 he sortit de la feina. Tan sols feia uns minuts que havia deixat de ploure, i es respirava encara, la humitat de l’ambient. M’agrada la olor a terra mullada. Em fascina, també. Si pogués, demanaria a Grenouille, protagonista de la novel·la, que surtís momentàniament del llibre per crear-me la olor que es respira quan just ha acabat de ploure.

Fotografia de Cristina Pérez (companya d'universitat)