Paraules

Avui m'he despertat amb un ball de lletres al cap. És veritat.

Sempre m'ha semblat curiós i m'he preguntat com és que els topònims Rupit i Pruit tenen exactament les mateixes lletres, però en diferent ordre. Possiblement furgant en la història en trobaria la resposta.

Rupit i Pruit [m. d'Osona]:
doc. ant. Rupit (s. X), prové del llatí RUPE "roca".

De Pruit no trobo res..
Però bé, no és aquí on volia anar a parar. La reflexió de Rupit i Pruit (que ja fa temps que vaig fer, i que de tant en tant vaig repescant) m'ha vingut a la ment en adonar-me que el meu sobrenom [òria], coincidia, exceptuant la "v", amb les lletres del meu cognom [rovira]. Curioses casualitats.
Aquest pensament m'ha rondat tot el dia pel cap, fent-me rumiar una vegada i una altra en la llengua catalana. Tinc el mal costum de corregir l'altra gent quan parla i usa paraules no acceptades, barbarismes. Ho faig inconscientment, i sé que pot molestar, però d'altra banda, agraeixo que em corregeixin també a mi.
La llengua és un bé molt preuat per un poble, i també ho ha d'ésser pels Països Catalans.
Entre tots n'hem de procurar la continuïtat parlant amb tothom en la nostra llengua.

He agafat el diccionari disposada a descobrir algunes paraules noves.

Emmatxucar: Fer perdre el bon estat (d'una cosa, esp. d'una roba) posant-la com si hagués estat amanyogada.
Gallimó: Peix petit que és la cria del verat.
Llostrejar: Fer una claror tènue al vespre o a la matinada.
Reaigües: Vi que s'obté tractant la brisa amb aigua.
Capvuitada: Dia que fa la setmana justa d'una festivitat, d'un esdeveniment.

"Diccionari de la Llengua Catalana"