dijous, 18 d’octubre del 2012

no és més sord qui menys hi sent

Recordant aquella frase que vàries vegades he sentit que diu que "no és més cec qui menys hi veu", el meu dia a dia m'ha portat a intrepretar-la però des d'un altre sentit, i sobretot m'ha portat a reflexionar-hi des d'una vessant més personal.

Al llarg de la vida he tingut problemes auditius. Des de fa uns dies, aquests s'han aguditzat. 
I no és fàcil assumir que d'un dia per l'altre tens un costat inútil. 

Però ho dissimules. Malgrat a estones no te'n surts. I notes que ho noten. La demanda de continuades repeticions n'és un senyal inequívoc. 

I reflexiones sobre el fet de sentir. Sentir i escoltar. 

El significat d'ambdós verbs és ampli, molt ampli.
Però ara et centres específicament en el d'escoltar. I més important encara, en saber escoltar.
Escoltar va més enllà de centrar l'atenció en la persona que t'està parlant i en allò que t'està dient, escoltar significa també tenir consciència del què se t'està dient, reflexionar-ho i donar-hi dues voltes, amb la possibilitat de seguir opinant el mateix, o potser ja no. Haver-t'ho posat tot en consideració.
El més important d'escoltar, al cap i a la fi, és voler-ho fer.

I resulta que a vegades, aquell que és sord, és capaç d'escoltar millor que qui no ho és.

2 comentaris:

  1. I com ho fem per dir educadament que no ens interssa gens el que ens estan dient??

    ResponElimina
  2. Josep,
    crec que això depèn més aviat de la persona a qui es vol dir...
    Qüestió de caràcters! Però és només la meva opinió!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)