Al llarg de la vida he tingut problemes auditius. Des de fa uns dies, aquests s'han aguditzat.
I no és fàcil assumir que d'un dia per l'altre tens un costat inútil.
Però ho dissimules. Malgrat a estones no te'n surts. I notes que ho noten. La demanda de continuades repeticions n'és un senyal inequívoc.
I reflexiones sobre el fet de sentir. Sentir i escoltar.
El significat d'ambdós verbs és ampli, molt ampli.
Però ara et centres específicament en el d'escoltar. I més important encara, en saber escoltar.
Escoltar va més enllà de centrar l'atenció en la persona que t'està parlant i en allò que t'està dient, escoltar significa també tenir consciència del què se t'està dient, reflexionar-ho i donar-hi dues voltes, amb la possibilitat de seguir opinant el mateix, o potser ja no. Haver-t'ho posat tot en consideració.
El més important d'escoltar, al cap i a la fi, és voler-ho fer.
I resulta que a vegades, aquell que és sord, és capaç d'escoltar millor que qui no ho és.
I resulta que a vegades, aquell que és sord, és capaç d'escoltar millor que qui no ho és.
I com ho fem per dir educadament que no ens interssa gens el que ens estan dient??
ResponEliminaJosep,
ResponEliminacrec que això depèn més aviat de la persona a qui es vol dir...
Qüestió de caràcters! Però és només la meva opinió!